Espanya negocia un acord de seguretat amb Kíiv

Espanya podria afegir-se aviat a Alemanya, França, el Regne Unit, Itàlia, Dinamarca i el Canadà, els països que han firmat fins ara acords bilaterals de seguretat amb Ucraïna. El ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, va confirmar ahir que el Govern negocia un acord bilateral amb Kíiv per apuntalar la seguretat ucraïnesa, una mesura adoptada per altres països com a alternativa immediata a les dificultats que afronta el potencial ingrés ucraïnès a l’OTAN. "Hi ha països que ja han firmat un document amb Ucraïna, nosaltres hi estem treballant per poder confirmar aquestes garanties", va dir el ministre durant una conferència al CIDOB per analitzar la situació en la qual es troba el conflicte, dos anys després de l’inici de la invasió russa a gran escala.

La idea per formalitzar acords bilaterals de seguretat amb Kíiv es va llançar l’estiu passat durant la cimera de l’OTAN a Vílnius (Lituània), a proposta dels membres del G-7 i sota la premissa de reforçar la seva defensa fins que ingressi a l’OTAN. Cosa que confereix als acords un caràcter transitori. Albares no va oferir més detalls sobre el punt en el qual es troben les negociacions o els termes de l’entesa, tot i que en el cas d’Itàlia, l’últim país juntament amb el Canadà a tancar un pacte bilateral amb Ucraïna, s’estendrà per un període de 10 anys. "En aquests moments hi ha una reunió a l’Elisi (París), en la qual participa el president del Govern juntament amb altres líders europeus on s’està pensant en el futur, en la millor manera d’ajudar Ucrania"·, va dir durant la xerrada al Barcelona Center for International Affairs (CIDOB). "Per tant, aquestes garanties ja estan allà. El que estem fent és estructurar-les en paper".

Notícies relacionades

La UE demana que els europeus s'aprovisionin amb subministraments d'emergència davant una possible guerra o crisi climàtica

El xat de seguretat dels homes de Trump filtrat revela una estratègia contra Europa

Entrada a la UE

Amb l’ajuda militar nord-americana encallada al Congrés, Europa s’ha convertit en la principal línia de flotació de Kíiv, que afronta el moment més complicat de la guerra. No només afronta serioses carències de munició, sinó que està veient com els militars del Kremlin recuperen la iniciativa en el camp de batalla. "No hi pot haver fatiga en el suport a Ucraïna. Hem d’oferir tot el que necessita fins que hi hagi una pau justa que respecti la seva sobirania i la seva llibertat per elegir lliurement les seves aliances", va afirmar Albares. Si bé la integració del país eslau a l’OTAN continua envoltada d’incertesa, el ministre d’Exteriors va mostrar la seva plena confiança en el fet que Ucraïna acabarà formant part de la Unió Europea.