Macron diu que «no es pot descartar» l’enviament de tropes de l’OTAN a Ucraïna

"L’anàlisi col·lectiva és que d’aquí a alguns anys cal preparar-se perquè Rússia ataqui" algun dels països de l’est de la Unió Europea, per la qual cosa "la seguretat de tots nosaltres està en joc", va insistir Macron. Es tracta d’unes declaracions en la línia de les formulades en les últimes setmanes per altres dirigents de la UE o l’OTAN advertint d’un possible atac de Moscou un país membre d’aquestes organitzacions, tot i que no hi ha proves d’això més enllà del precedent i la cruesa de la guerra d’Ucraïna.

Dos anys després de l’inici de la invasió russa, els revessos militars de l’Exèrcit ucraïnès –des de la fallida contraofensiva a l’estiu fins a la recent pèrdua de la ciutat d’Avdíivka– i el cansament en les opinions públiques occidentals respecte al conflicte, eclipsat mediàticament per la guerra de Gaza, han instal·lat una atmosfera pessimista. De fet, el principal objectiu de la trobada era "contradir la impressió que les coses s’estan enfonsant", van indicar fonts de l’Elisi.

"Veiem, especialment els últims mesos, un enduriment per part de Rússia", va denunciar el president francès. "Al front ucraïnès, les posicions són cada vegada més dures i sabem que Rússia prepara nous atacs, sobretot per fer por a l’opinió pública ucraïnesa", va afegir Macron, qui va posar com a exemple d’aquest "enduriment" la recent mort en una presó de l’Àrtic d’Aleksei Navalni, un dels principals opositors al president rus, Vladímir Putin. "La unitat continua sent la nostra millor arma davant Putin", va reivindicar el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, a la xarxa social X.

Missatge de Zelenski

A més de donar una imatge d’unitat en aquest moment difícil per al bàndol occidental, la cimera d’ahit tenia per objectiu augmentar i millorar l’ajuda militar per a Kíiv. "Del milió d’obusos que la UE ens va prometre, no és el 50%, sinó només el 30% el que hem rebut", va lamentar en un missatge de vídeo retransmès en l’inici de la reunió per part del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, que no va participar de manera presencial.

Pedro Sánchez, el canceller alemany Olaf Scholz o el neerlandès Mark Rutte també van ser entre els assistents. A més de la vintena de caps d’Estat o Govern de la UE, van participar en la cimera ministres del Canadà, el Regne Unit i els Estats Units. Actualment, un dels grans mals de cap per a Ucraïna i el bàndol occidental és l’alentiment en l’ajuda nord-americana, bàsicament encallada per la majoria republicana al Congrés. Una tendència que podria accentuar-se en el cas d’una hipotètica victòria de Donald Trump en les presidencials del novembre. "No entenc com Donald Trump pot estar del costat de Putin. Em sembla una cosa impensable", va afirmar Zelenski en la seva intervenció en la reunió.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Atac israelià a una base militar i a un edifici al Líban

Davant els dubtes de Washington, els líders europeus volen mostrar que agafen el relleu en l’ajuda militar. França, Alemanya i el Regne Unit han firmat acords bilaterals de seguretat amb Kíiv. Berlín i París han promès que augmentaran els seus enviaments d’armament fins a un material valorat en 8.000 milions en el cas alemany i 3.000 milions en el francès. L’ajuda occidental ha anat pujant esglaons en aquests dos últims anys. L’única línia vermella ha sigut l’enviament de soldats de països de l’OTAN a Ucraïna.

No obstant, el primer ministre eslovac, el nacionalista Robert Fico –un dels dirigents europeu menys combatiu amb Rússia– va advertir que "diversos estats membre de l’OTAN i la UE contemplen enviar soldats en territori d’Ucraïna en una base bilateral". Una decisió d’aquest estil "comportarà una enorme escalada de la tensió", va dir a la premsa a l’Elisi. "L’únic que volen és que continuï la matança", va declarar en una posició a contracorrent. Per primera vegada, Zelenski va comunicar diumenge una xifra de soldats ucraïnesos morts i va reconèixer que 31.000 van perdre la vida al front, una xifra probablement subestimada tenint en compte que el mitjà rus opositor Mediazona i la BBC estimen en 45.000 els russos morts.