L’Eurocambra exigeix a Rússia retre comptes de l’assassinat de Navalni

Avui, el líder opositor Aleksei Navalni serà enterrat a Moscou i el Parlament Europeu va voler ahir retre un homenatge especial a qui ha encarnat «la lluita per la llibertat i la democràcia» amb l’aprovació d’una resolució en què situa el seu assassinat com una mostra més de la «repressió sistemàtica creixent» que es viu a Rússia i la «culminació del patró de violència» del règim del Kremlin. «Tota la responsabilitat de la seva mort recau en l’Estat rus, en particular en el seu president, Vladímir Putin, que ha de retre comptes», van reclamar els eurodiputats.

Vint-i-quatre hores després d’escoltar la seva viuda, des de l’hemicicle d’Estrasburg, tots els grups de la Cambra es van unir per denunciar que les autoritats russes encara no han facilitat informació sobre les causes i circumstàncies de la seva mort. Tot i que el text no porta la firma de tots els grups –no el secunden ni la ultradreta d’Identitat i Democràcia ni l’Esquerra europea–, la moció va rebre una aclaparadora majoria: 506 vots a favor, 9 en contra i 32 abstencions.

Sense autòpsia independent

La resolució denuncia la submissió que va viure Navalni, amb «pressions psicològiques, càstigs arbitraris, maltractaments greus i tortura». La resolució destaca la valentia, carisma i la capacitat de mobilització que tenia i demana una «investigació internacional independent i transparent».

Notícies relacionades

Marine Le Pen i vuit diputats més de Reagrupament Nacional, condemnats a inhabilitació per la desviació de fons públics

La reforma electoral de Trump desencadena dubtes sobre la seva legalitat: «Deixaria molts nord-americans sense poder votar»

El text –subscrit pel PPE, S&D, Renew (liberals), Verds/ALE i ECR– també es fa ressò que la seva família no va poder recuperar el seu cos fins al 24 de febrer i que no hi ha hagut cap autòpsia ni investigació independent sobre la causa de la mort del polític.

Més enllà de denunciar, els eurodiputats demanen a la Comissió, al cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, i als governs de la UE utilitzar els fòrums multilaterals per denunciar les violacions de Rússia i exigir «responsabilitats» als dirigents i autoritats russes. El Consell també fa una crida a utilitzar el règim de sancions que li permet castigar vulneracions contra els drets humans arreu del món per aplicar «mesures específiques» contra tots els implicats en els judicis polítics contra Navalni, la seva condemna, el seu empresonament, les seves condicions de detencions i contra tots els responsables de la situació, inclosos fiscals, jutges, i personal penitenciari.