L’enviat de la Xina torna a Kíiv i a Moscou per mediar en el conflicte

És el segon intent del que la Xina anomena "diplomàcia itinerant": una ronda per les principals capitals involucrades en la guerra d’Ucraïna per intentar aturar-la. Li Hui, enviat especial per a Euràsia, emprèn avui un periple per Kíiv, Moscou i Brussel·les al qual els experts no concedeixen gaires possibilitats d’èxit. També passarà per França, Alemanya i Polònia, ordre i dates encara desconegudes.

Des de Pequín es va promocionar durant tota la setmana aquesta nova oportunitat per aconseguir "una solució política" com una altra evidència del seu rol de mediador. "En els últims dos anys no hem deixat d’esforçar-nos a promoure la pau i les converses", va assenyalar dijous la portaveu del Ministeri d’Exteriors, Mao Ning. "Tot el que hem fet té un sol objectiu, que és construir un consens per acabar amb la guerra i pavimentar el camí cap a la pau [...]. Continuarem en el nostre paper, amb diplomàcies itinerants, aixecant consensos i contribuint amb la saviesa xinesa", va continuar.

Escenificació

Notícies relacionades

Antony Beevor, historiador: "Tant de bo cregués alarmista parlar d’una tercera guerra mundial"

Putin proposa un "govern temporal" per a Ucraïna sense Zelenski

És improbable que Li ho aconsegueixi. Fins i tot el mediador més tossut i destre fracassarà si les parts estan encara ocupades a apallissar-se per solidificar les seves pretensions al camp de batalla. El conflicte no té final a la vista, ara que ha complert tres anys i suma desenes de milers de morts. A Ucraïna se li acumulen les males notícies: ha perdut recentment enclavaments estratègics com Avdíivka, amb prou feines ha rebut un terç de les municions promeses per la Unió Europea i tem que defalleixi el compromís dels Estats Units. Rússia no pateix encara l’ensorrament econòmic que havia pronosticat Occident amb les seves sancions, gràcies a les seves relacions amb el sud global. Ni una part ni l’altra han mostrat interès per asseure’s a parlar.

Paït el previsible fracàs, caben les especulacions sobre les raons de la iniciativa xinesa. L’escenificació dels seus esforços no és descartable. La Xina recordava aquesta setmana que no s’ha "assegut tranquil·lament" i molt menys s’ha lucrat de la guerra, en al·lusió poc subtil als EUA i el seu subministrament energètic a Europa. Tampoc és inversemblant que formi part de la seva campanya per reparar les relacions amb Brussel·les que la guerra ha espatllat.