Les bandes posen Haití al caire d’una "guerra civil"

Els grups criminals s’han unit amb l’objectiu d’enderrocar el Govern

Les bandes posen Haití al caire d’una "guerra civil"

Montse Martínez Milo Efort / Efe

2
Es llegeix en minuts
Montse Martínez
Montse Martínez

Periodista

ver +
EFE

Haití ha entrat en un altre dels seus cicles de caos i violència extrema. Fins al punt que el país caribeny es troba a les portes d’una "guerra civil", segons es va encarregar de deixar clar dimarts el poderós cap de banda Jimmy Cherizier, anomenat Barbecue, capitost d’una de les múltiples bandes de delinqüents que de facto controlen el país. Ara, totes s’han unit amb l’objectiu d’enderrocar el Govern del primer ministre Ariel Henry, en el poder des de l’assassinat del president Jovenel Moïse el juliol del 2021.

Després de l’assassinat de Moïse, el primer ministre Henry es va convertir en la màxima autoritat amb un límit de mandat que vencia el mes de febrer, moment en què s’haurien d’haver convocat eleccions. La convocatòria es va ajornar fins al 2025, com a màxim. Aquest retard ha fet esclatar les bandes armades que, en altre temps rivals, s’han unit amb l’objectiu que el primer ministre dimiteixi.

L’aeroport, l’acadèmia de policia i les presons –de les quals s’han evadit milers de delinqüents– han sigut les infraestructures escollides per les bandes per sembrar el caos, fins al punt que el Govern va decretar l’últim cap de setmana de febrer l’estat d’emergència i toc de queda. Tot això en absència del primer ministre, que va viatjar a Kenya a principis de mes i encara no ha tornat al país, i que es troba a Puerto Rico. Diverses fonts apunten que no ha aterrat a Port-au-Prince per la inseguretat a l’aeroport.

Fetor de mort

Notícies relacionades

El nombre de morts i ferits en aquest context de violència augmenta cada dia que passa. Oenagés com Metges sense Fronteres (MSF) alerten que ha crescut considerablement el nombre de ferits, molts d’ells dones, nens i persones d’edat avançada. La fetor de mort, tirotejos, saquejos, enfrontaments amb la policia, segrestos i incendis provocats van marcar la jornada de dimarts, en la qual centenars de persones van haver d’abandonar els camps de desplaçats i les seves vivendes per evitar convertir-se en víctimes de les bandes armades que imposen el terror.

El centre de la ciutat fa pudor de mort. Els voltants de la presó civil desprenen una fetor nauseabunda de cadàvers en descomposició, alguns de carbonitzats i altres de devorats per gossos. A més, dimarts les escoles i les universitats van estar de nou tancades, igual com algunes institucions privades i públiques davant la violència que hi ha en especial a la zona metropolitana de Port-au-Prince, malgrat l’estat d’emergència i el toc de queda.