Llimona & vinagre
Una física al Zócalo
Aquest any hi ha eleccions a Amèrica del Nord. No solament en el que vulgarment entenem com els Estats Units, sinó també en els anomenats Estados Unidos Mexicanos, que és el nom oficial de Mèxic. Una de les similituds entre les dues eleccions és que els candidats responen, en cada país, a un perfil similar. Una de les diferències notables és que no s’assemblen de res. La semblança és que, a hores d’ara, ja sabem que als EUA manarà un home vell (octogenari, en el millor dels casos), i que Mèxic tindrà la primera presidenta de la seva història. Una de les candidates és Claudia Sheinbaum, successora d’Andrés Manuel López Obrador (AMLO), amb qui ha recorregut la pràctica totalitat de la seva vida pública.
Petit incís on es resumeix breument la història recent de Mèxic. Després de la revolució de Zapata, de la terrible guerra Santera (una lluita entre crucifixos i fusells), després del govern progressista i la reforma agrària de Lázaro Cárdenas, del 1934 al 1940, arriba el govern del PRI, el 1946. El PRI és un partit que es converteix en l’oxímoron més flagrant de la història (Partit Revolucionari Institucional: o ets institucional o ets revolucionari!) i que es manté en el poder al llarg de més de cinquanta anys, amb tot d’episodis continuats d’abusos i corrupció. El 1994, l’Exèrcit Zapatista d’Alliberament Nacional (EZLN) crea un rebombori colossal a Chiapas. Més tard, irromp un cowboy de nom Vicente Fox, torna el PRI el 2012, s’agreugen els casos de violència (un baix continu de la història mexicana) i assistim a capítols tan negres com el de les fosses comunes de San Fernando o l’encara irresolta matança, el 2014, dels 43 estudiants normalistes d’Ayotzinapa a mans de narcos i militars. Mentrestant, el 1989, López Obrador funda el PRD amb Cuauhtémoc Cárdenas (el fill d’aquell president d’esquerres) i posteriorment se’n desfà i crea el Moviment Regeneració Nacional (Morena), amb el qual aconsegueix, per fi, el 2018, després d’unes quantes derrotes i moltes arengues, la presidència de la república.
És aquí on entra en escena Claudia Sheinbaum, una física i doctora en enginyeria energètica que es va llicenciar amb una tesi que duia per títol: Estudi termodinàmic d’una estufa domèstica per a ús rural. Filla de científics, el pare prové d’una família lituana emigrada a Mèxic en els inicis del segle XX i la mare, d’uns sefardites búlgars que van fugir dels nazis. És a dir, jueva per tots costats, amant de les tradicions, però sense practicar l’ortodòxia.
La primera dona alcaldessa
De la mà d’AMLO entra al PRD i també és fundadora de Morena i rep uns quants encàrrecs institucionals, fins que el 2018 aconsegueix ser cap de govern de la Ciutat de Mèxic, la primera dona alcaldessa. Compagina la seva faceta política amb la científica i publica més d’un centenar d’estudis sobre medi ambient i sostenibilitat, de tal manera que entra al prestigiós Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic, l’entitat anomenada IPCC que de tant en tant ens avisa sobre el col·lapse del planeta. Els hagiògrafs més entusiastes diuen que té un premi Nobel de la pau, però el cert és que és compartit amb Al Gore i amb els centenars de col·legues experts de l’IPCC. Com que en un retrat polític sempre hi ha clarobscurs, resulta que el primer marit de Claudia va ser acusat de corrupció i ella mateixa va fer front a la polèmica per haver concedit permisos (¿irregulars?) de construcció a una escola que es va ensorrar en el terratrèmol del 2017, amb 37 morts.
Quan AMLO va ser president, la coalició electoral es deia Juntos Haremos Historia i, ara, Claudia aposta per la continuïtat amb un Sigamos Haciendo Historia. Per això, hi ha mexicans que diuen que és una calca. També en les formes. Fa dos dies es presentava com a candidata al Zócalo, la plaça més majestuosa del món, ple a vessar, amb tot de cartrons amb la seva silueta, amb un vestit de reminiscències asteques i amb un discurs de tons una mica monòtons, però efectista. Sheinbaum (que tothom pronuncia diferent: Sherman, Shenban, Shelban: ella diu que ha de ser Xèimbom) té un alt percentatge de possibilitats de guanyar, el mes de juny. Du un avantatge en les enquestes de més de trenta punts i tot fa suposar que serà l’hereva de López Obrador i de les seves mesures socials. "Primer, los pobres", va dir al Zócalo. En un lateral de la plaça, a tocar el Palacio Nacional, familiars i amics dels "normalistes" d’Ayotzinapa seguien reclamant justícia.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia