Irlanda renega d’un passat que va relegar la dona a la llar

El primer article assenyala que la dona, "amb la seva vida a la llar", dona a l’Estat un suport sense el qual "no es pot aconseguir el bé comú", i el segon article estipula que l’Estat ha de procurar que les mares no "es vegin obligades per necessitat econòmica a dedicar-se a la feina, i descuidar els seus deures a la llar". La proposta sotmesa a votació avui preveu l’eliminació d’aquests dos articles i la seva substitució per un nou paràgraf, en el qual s’especifica que l’Estat "reconeix que la prestació de cures, per part dels membres d’una família entre si a raó dels vincles que existeixen entre ells, proporciona a la societat un suport sense el qual no es pot assolir el bé comú".

El no seria un "revés"

El primer ministre irlandès, Leo Varadkar, va assenyalar que la victòria del no en el referèndum suposaria un pas cap enrere en la lluita per la igualtat a Irlanda. "El vot negatiu seria un revés per al país, francament, perquè implicaria mantenir un llenguatge molt antiquat sobre el paper de les dones a la llar". Varadkar, representant del partit democristià Fine Gael i el primer cap del Govern irlandès obertament homosexual, ha sigut un dels grans defensors dels avenços en matèria d’igualtat social en els últims anys, inclosa l’aprovació del matrimoni homosexual el 2015 i de la llei de l’avortament el 2018.

El referèndum d’avui és una mostra més de la voluntat d’una gran part de la societat irlandesa per desprendre’s de la influència de l’Església catòlica en la redacció de la Constitució del 1937, impulsada pel llavors primer ministre, Éamon de Valera. "Malgrat els orígens revolucionaris de l’Estat i l’actiu moviment feminista a Irlanda, existia una agenda contrària profundament regressiva i conservadora impulsada per l’Església catòlica", assenyala el Consell Nacional de Dones (NWC, en la seva sigla en anglès) en un comunicat. "De Valera va començar a redactar una nova Constitució que contenia elements que moltes feministes van qualificar de sinistres, al relegar les dones a una inferioritat permanent".

Els avenços d’Irlanda en matèria d’igualtat han sigut evidents en els últims anys. Gairebé dos terços de l’electorat van donar el seu suport a la legalització de l’avortament en el referèndum celebrat el 2018, un resultat semblant al de la consulta per a l’aprovació del matrimoni homosexual del 2015. El país es va mantenir l’any passat per sobre de la mitjana de la Unió Europea en matèria d’igualtat entre homes i dones, segons l’Institut Europeu d’Igualtat de Gènere, malgrat el lleuger retrocés respecte a l’any anterior.

Les principals organitzacions civils en matèria d’igualtat destaquen aquest avenç, però adverteixen que encara queden algunes tasques pendents. L’Assemblea Ciutadana (Citizens Assembly), un grup format per representants de la societat civil impulsat pel Parlament, va alertar en el seu informe de la necessitat d’acabar amb les barreres que encara es mantenen quant a la bretxa salarial entre homes i dones; la falta d’igualtat en l’accés a oportunitats i en la presa de decisions, i les dificultats per a la conciliació.

Tasques pendents

Notícies relacionades

Hamàs entrega quatre cossos d’ostatges morts, entre els quals dos nens

Alemanya, davant l’allau aranzelària

En el cas de les cures, algunes organitzacions s’han mostrat crítiques amb la modificació constitucional, perquè consideren que no va prou lluny. "Molts de nosaltres volíem veure un suport més ampli del Govern en la cura de les persones discapacitades, de les persones grans i dels mateixos cuidadors, però han optat per una redacció més restringida i l’han limitat a l’àmbit familiar", explica la directora de l’organització One Family, Karen Kiernan, que considera que encara queda molt treball per fer, tot i que reconeix que la reforma és un "pas cap endavant".

Además del paper de la dona en l’àmbit domèstic, el referèndum que se celebra avui també proposa modificar l’article que obliga l’Estat a "custodiar amb especial cura la institució del matrimoni, en la qual es fonamenta la família, i a protegir-la contra qualsevol atac". La proposta del Govern desvincula la família del matrimoni i destaca que el nucli familiar també es pot basar en "altres relacions duradores". Malgrat que el vot pel sí lidera les enquestes en els dos casos, un terç dels electors encara es mostren indecisos sobre què votaran. Una cosa que deixa en l’aire el resultat final, previst per a demà.