Suècia entra a l’OTAN i amplia el múscul aliat en el Bàltic

D’aquí a uns dies la bandera de Suècia onejarà finalment –la cerimònia d’hissat està prevista per a dilluns– al quarter general de l’Aliança Atlàntica, a Brussel·les. El secretari general de l’organització, Jens Stoltenberg, va informar ahir el primer ministre suec, Ulf Kristersson, que "tots els estats membre de l’OTAN", inclosa Hongria, han acceptat el protocol d’adhesió, per la qual cosa Suècia té el camí aclarit per convertir-se en el 32è país aliat.

"El 7 de març del 2024 les condicions per a l’entrada en vigor fixades a l’article II del protocol del Tractat de l’Atlàntic Nord sobre l’adhesió del Regne de Suècia s’han complert", va informar la secretaria d’Estat dels EUA sobre un pas crucial. I és que una vegada que els països ratifiquen l’adhesió és necessari dipositar els instruments davant el departament d’Estat del Govern nord-americà.

El Govern suec va sol·licitar l’ingrés a l’OTAN el 18 de maig del 2022, alhora que Finlàndia. Una decisió provocada per la creixent inquietud dels dos països arran de la invasió russa d’Ucraïna i les contínues amenaces de Vladímir Putin. No obstant, van haver de lidiar amb les reticències d’Hongria i Turquia, que durant mesos van bloquejar-ne la incorporació, en el cas turc pels dubtes quant a la cooperació en matèria antiterroristes d’Estocolm i Hèlsinki.

Notícies relacionades

Marine Le Pen i vuit diputats més de Reagrupament Nacional, condemnats a inhabilitació per la desviació de fons públics

La reforma electoral de Trump desencadena dubtes sobre la seva legalitat: «Deixaria molts nord-americans sense poder votar»

Llarga negociació

Finalment, tots dos països van aixecar el seu veto a Finlàndia l’abril del 2023, cosa que va permetre’n l’ingrés a l’organització, però va quedar pendent el vistiplau a Suècia, que ha requerit molta diplomàcia i negociacions a diverses bandes. Fins al punt que el Parlament turc va trigar 20 mesos a donar la seva aprovació pels dubtes del Govern d’Erdogan, que considerava que Suècia no feia prou en el tema del PKK i el terrorisme. Una mica més ha trigat Hongria, el parlament de la qual no va acabar per aclarir el camí fins al 26 de febrer passat.