La comunitat internacional nomena un líder interí a Haití

Nou pedaç per a la crisi d’Haití. El primer ministre del país més pobre de l’Amèrica Llatina, Ariel Henry, dimitirà en favor d’un consell presidencial de transició que passa pel nomenament d’un primer ministre interí. Una decisió presa per la Comunitat del Carib (Caricom), un organisme subregional que té com a objectius afavorir la integració regional entre els països del Carib. L’ONU, els Estats Units i França, entre altres països, han sigut partícips com a socis de l’organisme que aglutina els països caribenys. Segons un portaveu del Departament d’Estat dels EUA, està previst que els membres del consell de transició seran nomenats en les pròximes 24 o 48 hores.

Mentre Henry continua a Puerto Rico, el país es dessagna en mans de bandes armades que han unit les seves forces per treure’l definitivament del càrrec. Després de l’assassinat del president Moïse el 2021, el primer ministre Henry es va convertir en la màxima autoritat del país amb un límit de mandat que vencia el tot just acabat febrer, moment en què s’haurien d’haver convocat eleccions. La convocatòria va quedar posposada fins al 2025, com a màxim. Aquest retard va fer esclatar les bandes armades que, en altre temps rivals, van decidir unir-se amb l’objectiu de fer saltar el primer ministre. L’extrema violència de les bandes ha posat el país al caire de la guerra civil, amb la població patint-ne directament les devastadores conseqüències.

Missatge a la nació

En el seu anunci, el primer ministre Henry va justificar la seva dimissió perquè "cap sacrifici és massa gran per al nostre país". En un missatge a la nació penjat a les xarxes socials de l’Executiu, el mandatari va dir que, davant la violència, el Govern que dirigeix no pot ser "insensible" perquè "Haití necessita pau i estabilitat".

El dirigent de torn de Caricom, Irfaan Ali, acompanyat per altres caps de Govern de l’organització caribenya, va explicar en una roda de premsa a Kingston que s’ha acordat "la creació d’un consell presidencial de transició format per set membres amb dret a vot i dos observadors". Aquesta decisió va ser adoptada després d’una reunió a Jamaica amb representants d’altres socis internacionals com els EUA i França, així com de l’ONU. "Ens complau anunciar el compromís amb un acord de governança de transició que aplani el camí per a una transició pacífica del poder i un pla d’acció per a la seguretat a curt termini i la ruta cap a unes eleccions lliures i justes", va manifestar.

Notícies relacionades

L’entorn de Trump i donants sota sospita impulsen els ultres alemanys

Els països àrabs discuteixen un pla propi per a Gaza davant el de Trump

Sobre el consell presidencial, Ali va detallar que ell mateix seleccionarà i nomenarà un primer ministre interí i, juntament amb aquest últim, elegirà un Consell de Ministres. L’esmentat consell tindrà "poders presidencials durant el període de transició", fins que se celebrin eleccions a Haití, i haurà de prendre les decisions per majoria, va indicar el president de torn de Caricom.

Ali va estar flanquejat pels primers ministres de Saint Vincent i les Grenadines, Ralph Gonsalves; Barbados, Mia Mottley; i Bahames, Philip Davis, entre altres membres de Caricom. A la reunió van assistir així mateix el secretari d’Estat dels EUA, Antony Blinken; la cancellera mexicana, Alicia Bárcena; la ministra francesa d’Estat per al Desenvolupament, Chrysoula Zacharopoulou, i Earle Courtenay Rattray, cap de gabinet del secretari de l’ONU, António Guterres. Tots els presents van insistir en la necessitat de desplegar al més aviat possible la força multinacional autoritzada per l’ONU per restaurar la seguretat a Haití, a què Washington ha compromès uns 100 milions de dòlars més.