Open Arms i José Andrés activen un corredor d’ajuda marítima per a Gaza

El nou mecanisme té una marcada dimensió esquizofrènica. Els mateixos països responsables de prolongar la guerra a Gaza miren ara d’alleujar les seves devastadores conseqüències per a la població civil. Tant els EUA, que armen Israel i han vetat tots els intents per imposar un alto el foc al Consell de Seguretat de l’ONU, com Alemanya, que és el seu segon subministrador d’armes, o la UE i el Regne Unit, socis econòmics preferencials de l’Estat jueu que s’han negat també a demanar un cessament definitiu de les hostilitats.

No obstant, amb el pas de les setmanes, molts d’aquests països han expressat una creixent frustració amb la conducta d’Israel. Tant pels més de 30.000 morts que ha deixat a Gaza, com per les seves reticències a incrementar l’ajuda humanitària, protegir els civils o replantejar-se l’anunciada invasió de Rafah, on es refugien més d’un milió de desplaçats en condicions infrahumanes. "La situació sobre el terreny és més dramàtica que mai i ha arribat a un punt d’inflexió. Tots hem vist les informacions de nens morts per inanició. Això no pot ser", va dir ahir la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, a l’Europarlament.

A aquelles hores la missió d’Open Arms i WCK ja estava en marxa, remolcant una plataforma flotant carregada amb sacs de farina, arròs, llegums, conserves i altres aliments bàsics. Dues-centes quinze milles nàutiques els separen de Gaza, una distància que esperen cobrir en unes 50 hores. "El nostre objectiu és establir una autopista marítima per a vaixells i barcasses carregades amb milions d’ajuda i contínuament en rumb cap a Gaza", va explicar abans de la partida l’oenagé de José Andrés. La seva World Central Kitchen diu haver repartit ja 35 milions de racions de menjar a la Franja, on ha obert unes 60 cuines comunitàries des del 7 d’octubre amb la col·laboració de cuiners locals i més personal palestí. Un model similar al que va aplicar a Haití, Ucraïna o Puerto Rico.

Escàs calat del litoral

Els seus col·laboradors a la Franja estan construint un moll per poder descarregar l’ajuda humanitària, que haurà d’esquivar l’escàs calat del litoral palestí. La seva ubicació exacta continua sent un misteri, tot i que la WCK va suggerir fa uns dies que el moll estarà situat al "centre-sud" de la Franja. Després de descarregar-se la mercaderia amb una grua, es traslladarà en camions fins al nord de l’enclavament, on més apressant és la situació. No serà fàcil. El Programa Mundial d’Aliments de l’ONU va haver de suspendre el mes passat la distribució d’ajuda al nord "pel caos i la violència" desencadenada després que una multitud de gazians famolencs s’abalancés sobre els seus combois.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Però ni Andrés ni Camps són dels que es resignen davant l’adversitat. "Calia intentar-ho i, malgrat les dificultats, ho estem fent", va escriure ahir el català a les xarxes socials. Els dos enfants terribles de la cooperació en espanyol es van conèixer personalment a Varsòvia el febrer del 2023, quan Joe Biden va acudir a la capital polonesa per dirigir-se als europeus en el primer aniversari de la invasió russa d’Ucraïna, segons ha explicat Camps a aquest diari. Van sopar en un restaurant i van començar a teixir potencials col·laboracions. La seva primera gesta va ser a Ucraïna, on van aconseguir circumval·lar el bloqueig rus del mar Negre per portar fins a Odessa 24 tones d’aliments.

I ara van rumb a Gaza, el primer vaixell internacional que ho aconsegueix, després de setmanes de contactes diplomàtics per preparar el camí. Andrés té excel·lents relacions amb la Casa Blanca; Camps, línia directa amb el Govern espanyol. En la seva particular divisió de la feina, Open Arms hi aporta el vaixell, el combustible i la seva experiència tècnica al Mediterrani, i la World Central Kitchen s’encarrega de la mercaderia i la logística per a la seva distribució a la Franja. Tant Xipre com els Emirats Àrabs Units sembla que han sigut clau per a l’operació. La gran incògnita passa per saber qui i com ha convençut Israel perquè autoritzi el corredor marítim.