El Parlament Europeu aprova una llei pionera per regular la IA

El text aprovat per l’Eurocambra, amb una aclaparadora majoria de 523 vots a favor, 46 en contra i 49 abstencions, arriba gairebé tres anys després de la primera proposta de la Comissió Europea. La normativa havia d’estar a punt a finals del 2022, però el llançament de ChatGPT i la meteòrica popularització de la IA generativa van obligar els legisladors europeus a maniobrar per no donar a llum un projecte desfasat.

Un dels aspectes més debatuts de la llei són les normes imposades als models d’IA de propòsit general, els sistemes capaços de generar textos, imatges o vídeos que han comercialitzat grans companyies com Microsoft, OpenAI o Google. Aquests hauran d’aplicar criteris de transparència que permetin identificar si les seves aplicacions han sigut entrenades amb dades que presenten biaixos racistes o masclistes o amb continguts que violen els drets d’autor. I és que cada vegada hi ha més denúncies en les dues direccions. "Hi havia molts interessos en joc i ens vam mantenir ferms", va assenyalar l’eurodiputat Brando Benifei, ponent de la llei. "Estarem molt atents a una aplicació rigorosa perquè els artistes, músics, editors i altres creatius sentin que els seus drets estan defensats".

Durant mesos, França va liderar les pressions per rebaixar aquestes exigències, defensant així els interessos de la start-up gala Mistral AI, un actor de cada vegada més pes al sector. L’Elisi va assegurar que això ajudaria a impulsar les companyies europees d’IA per convertir-les en alternatives als gegants tecnològics dels EUA i així garantir la sobirania tecnològica de la UE. No només no ho va aconseguir, sinó que a finals de febrer Mistral AI va anunciar la seva aliança amb Microsoft, l’empresa amb més valor a la borsa del món.

"França va tenir una estretor de mires gegant", valora l’eurodiputat socialista Iban García del Blanco en declaracions EL PERIÓDICO. "Si Europa vol ser rellevant en la competició tecnològica internacional, hem de tenir una estratègia conjunta i cooperativa, s’equivoquen molt els països que miren d’anar pel seu costat". L’organisme europeu de control de la competència està analitzant si hi va haver un conflicte d’interès.

El desembre passat, i després de negociacions de més de 35 hores gairebé sense interrupció, els eurodiputats van segellar un acord polític que dona forma a una regulació pionera que categoritza la IA segons els seus usos i estableix obligacions més o menys estrictes, en funció de si suposen un "alt risc" o un "risc mínim". Les multes per incompliment de les normes poden arribar als 35 milions d’euros o el 7% de la facturació anual mundial.

Exempcions

D’aquesta manera, la llei prohibeix els sistemes algorítmics que vulneren drets fonamentals, com ara els sistemes de puntuació social, el reconeixement d’emocions, la vigilància policial predictiva o el rastreig de dades biomètriques per inferir la raça, l’orientació sexual o les opinions polítiques de les persones.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Atac israelià a una base militar i a un edifici al Líban

No obstant, la nova normativa de la UE també inclou exempcions que han despertat moltes crítiques. És el cas de la IA utilitzada amb finalitats militars o de defensa nacional, que suposa una competència dels estats membres, però també en contextos de vigilància a les fronteres i per anticipar-se a fluxos migratoris.

Encara que la identificació biomètrica a distància en espais públics està prohibida, la policia podrà recórrer a tecnologies com el reconeixement facial en situacions d’emergència, com ara la prevenció d’una amenaça terrorista, la localització d’un menor desaparegut o la identificació d’un sospitós. En tots aquests casos serà obligatori comptar amb una autorització judicial.