Els Donbassos russos

La dissolució de l’URSS va ser una catàstrofe per a la Rússia moderna. A més dels problemes socials i econòmics derivats, es van perdre molts territoris que van formar part del país durant segles, i justament per aquesta raó el Kremlin considera que té dret sobre ells. És un dels arguments esgrimits pel poder rus per justificar la seva annexió de les províncies ucraïneses, primer la de Crimea el 2014 i després les de Donetsk, Luhansk, Zaporíjia i Kherson el 2022. Tot i que la dinàmica de reconquistar territoris històrics és una mica més típic de temps passats que del segle XXI, continua molt vigent en la ment dels líders russos.

Tanmateix, això és una arma de doble tall perquè altres països pròxims a Rússia es podrien veure legitimats, seguint la lògica de Moscou, a reclamar territoris que els van pertànyer a ells o als seus estats antecessors. Països com Finlàndia, Mongòlia, Turquia, el Japó, la Xina i Turquia podrien esgrimir tant arguments com el de protecció de pobles germans –com Moscou va fer el 2022 al Donbàs al parlar de parar el genocidi de russoparlants"– i especialment el de reclamacions històriques perquè se’ls tornin territoris.

Segons recorda l’analista especialitzat a Rússia del think-tank Crysis Group Oleg Ignatov, "qualsevol annexió és una violació fonamental de la llei internacional, de l’ordre global i de la Carta de les Nacions Unides". És per això que les annexions de regions ucraïneses del 2014 i del 2022 no estan reconegudes per la comunitat internacional (únicament per alguns pocs països afins a Rússia com Corea del Nord i Síria) i és l’element dissuasori més fort perquè un altre país decideixi fer el mateix amb territoris del país euroasiàtic o amb qualsevol altre Estat. Ell creu que "la guerra a Ucraïna no afectarà directament les Kurils o Kaliningrad". Raona que per tal que això canviés hi hauria d’haver "un conflicte bèl·lic, un entre Rússia i l’OTAN", una situació que espera que no passi mai.

Tot i que ara el llegat alemany és principalment arquitectònic i històric, Kaliningrad va ser durant segles totalment germànic. Establerta com a base dels croats contra els pagans bàltics, la llavors anomenada Königsberg va ser habitada per alemanys fins al final de la Segona Guerra Mundial. Va existir fins i tot un partit polític que demanava convertir-se en estat independent, el Partit Republicà Bàltic, tot i que va ser il·legalitzat el 2005. Parodiant els referèndums de les regions ucraïneses de Donetsk, Kherson, Zaporíjia i Luhansk, ciutadans txecs van fer una votació per reclamar per a si l’enclavament, una cosa que no va passar d’una mera broma.

Illes Kurils

Als antípodes del planeta es troben les illes Kurils, que van ser part del Japó fins al 1945. La Unió Soviètica es va quedar amb aquest arxipèlag del Pacífic després de la Segona Guerra Mundial, d’acord amb els acords de pau de San Francisco. Encara en l’actualitat, Tòquio té reclamacions sobre algunes d’aquestes illes i continua demanant a Moscou que les torni, argumentant que quan es va firmar la pau es van cedir els territoris que va conquistar l’imperi japonès durant la seva època més expansionista i part de les illes formaven part del país nipó abans de la seva deriva feixista als anys 30.

Notícies relacionades

Isabel Celaá, ambaixadora davant la Santa Seu: «Al Papa no li agradava ser qualificat com a progressista ni com a conservador»

Kíiv denuncia desenes de violacions de la treva de 30 hores de Putin

Fins i tot amb països afins podrien existir les esmentades reclamacions. Crimea, la joia de la corona de Rússia, rebuda a so de bombo i platerets per l’oficialisme, va ser el territori més al nord de l’imperi otomà.

El cas que crida més l’atenció i amb menys possibilitats de resultar un perill és el de Mongòlia. Actualment és un peix petit en un estany de gegants entre Rússia i la Xina, però antany els mongols van ser els amos de pràcticament gairebé tot Àsia i bona part d’Europa. L’imperi mongol va aconseguir a l’Edat Mitjana derrotar la Rus de Kíiv (antecessora de Rússia) i sotmetre-la.