Rússia celebra presidencials amb Putin com a guanyador per endavant

El president rus, Vladímir Putin, té molts reptes a la cartera. Obtenir la victòria a les urnes en les eleccions presidencials que arrenquen avui no n’és un. Ho exemplifiquen els sondejos del Vtsyom (centre d’opinió estatal rus), que preveuen un 58% de vots per al líder rus, lluny del 4% que donen a cadascun dels seus tres rivals, Nikolai Kharitónov, Vladislav Davankov i Leonid Slutski. Els cartells dels quatre candidats comparteixen espai públic amb imatges de soldats amb el lema "Defensar la pàtria, la nostra feina" als seus peus i homenatges pòstums de morts al front, cosa que recorda als russos que no són temps de pau.

Unes quantes persones en alguns llocs cèntrics repartien propaganda electoral durant la campanya. Tot i que en teoria tots eren voluntaris, alguns d’ells, quan se’ls preguntava pel candidat i les seves propostes, donaven respostes molt vagues. Més enllà de comptar amb el suport més o menys explícit de la major part dels mitjans de l’establishment rus, fins a tres partits opositors han demanat el vot per al líder rus. Aquestes formacions, Rússia Justa, el Partit Democràtic de Rússia i la Unió Panpopular Russa ni tan sols van fer el conat de presentar el seu candidat als comicis.

Durant la campanya, el líder rus no ha participat en cap debat electoral –una cosa que els russos no veuen des de fa dècades– i ha mantingut el discurs que ha esgrimit des del 2022 sense canviar cap matís. L’exagent del KGB ha agitat en dues ocasions la guerra nuclear, l’últim cop durant una entrevista retransmesa aquest dimecres a la televisió pública Rossiya 1. "Des del punt de vista tecnicomilitar, estem preparats" per actuar en qualsevol moment, va remarcar. Durant la campanya, també ha insistit que Rússia està lluitant per la seva mera existència i només actua com Occident l’ha obligat a fer a Ucraïna.

Sense Navalni

Des de fa anys, la major part de votants de Putin són els sectors de més edat, els que van créixer a la Unió Soviètica, els que més van patir aquells difícils anys 90, en què el país es va col·lapsar. És per això que hi ha molt interès a atraure el vot dels més joves, que tenen més tendència a informar-se fora dels mitjans estatals i tenir postures més crítiques amb el poder. Tal com explica The Moscow Times –mitjà qualificat d’agent estranger–, les autoritats volen canviar aquesta dinàmica. "L’administració presidencial demana als líders regionals que facin més esforços per atraure més gent lleial a les urnes, amb especial atenció als estudiants i professionals joves", afirma davant aquest mitjà un treballador de l’Ajuntament de Moscou.

En plena campanya electoral, va caure com una llosa per a la dissidència la notícia de la mort de l’opositor Aleksei Navalni. Durant anys el rostre més conegut dels opositors al règim rus, va trobar la seva mort en una colònia de règim especial a l’Àrtic després de ser enverinat el 2020 i empresonat des del 2021, quan va ser detingut al tornar a Rússia. El seu funeral i enterrament l’1 de març passat es va convertir en l’última expressió autoritzada contra el règim, malgrat els intents d’evitar que l’últim adeu al dissident es convertís en una cosa política, amb les pressions de les autoritats a la seva família. Els seus partidaris no només van voler honrar Navalni, sinó que també van corejar consignes contra Putin i la guerra a Ucraïna. A part del sepeli, l’oposició va voler fer una marxa en honor a ell i a Boris Nemtsov, assassinat el 2015, cosa que les autoritats locals no van permetre per l’"epidèmia de coronavirus".

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Atac israelià a una base militar i a un edifici al Líban

En teoria, si cap dels candidats aconsegueix més de la meitat dels vots, s’hauria de celebrar una segona volta, cosa que no passa des del 1996. Els habitants de zones d’accés difícil i remotes han pogut votar de manera anticipada entre el 25 de febrer i el 14 de març. La resta dels ciutadans russos passaran per les urnes entre aquest divendres i diumenge.

Aquestes seran les primeres eleccions presidencials per a les regions annexionades d’Ucraïna el setembre del 2022, malgrat que Moscou no les controla en la seva totalitat. La votació en els óblasts (províncies) de Kherson, Donetsk, Luhansk i Zaporíjia, així com a Crimea –controlada per Rússia des del 2014–, ha sigut criticada per països com la mateixa Ucraïna i països afins com Lituània, i afirmen que no és legítima, al no reconèixer-les com a part de Rússia.