El Govern britànic impulsa mesures contra la radicalització

La tensió pel conflicte a Gaza s’ha apropiat del debat polític al Regne Unit. Tant el Govern britànic com els membres del Parlament han alertat de l’augment dels atacs i de les amenaces en els últims mesos per part de grups islamistes i d’extrema dreta, una cosa que recentment va portar el primer ministre, Rishi Sunak, a fer una declaració poc habitual davant el número 10 de Downing Street amb l’objectiu de mostrar fermesa davant qualsevol conducta que inciti a la violència o que posi en perill els "valors britànics". L’Executiu està preparant des d’aleshores un paquet de mesures per frenar la radicalització, amb algunes propostes que estan generant dubtes fins i tot dins del seu propi partit.

Una de les principals és l’ampliació de la definició d’"extremisme" per poder incloure totes les organitzacions que promoguin o fomentin la intolerància, l’odi i la violència o que posin en perill el sistema liberal i els drets democràtics al Regne Unit, publicada aquest dijous pel Govern conservador. La mesura, a càrrec del ministre Michael Gove, preveu impedir que qualsevol òrgan governamental o representant públic pugui involucrar-se o finançar les entitats que entrin dins d’aquesta nova definició, en la qual també estaran incloses les organitzacions o les persones que restin importància al risc de l’extremisme, tot i que no el promoguin directament. En els pròxims dies, el Govern difondrà una llista amb les organitzacions que, fins i tot sent legals, considera que són extremistes i crearà un centre d’excel·lència contra l’extremisme en el Ministeri de Comunitats per analitzar cada cas.

Limitació de drets

La falta d’un criteri clar per definir el que pot ser considerat extremisme, no obstant, ha posat en alerta fins i tot membres del Partit Conservador, que temen que els grups contraris a l’avortament o als drets LGTBIQ+ també resultin afectats per la nova mesura. Una de les veus més crítiques ha sigut la de la diputada Mariam Cates, membre de l’ala dura del partit, qui diu que els plans del Govern són un "pendent relliscós" cap a la limitació de drets fonamentals i qui ha recordat que ja existeixen delictes com ara la incitació a la violència o l’enaltiment del terrorisme per perseguir aquest tipus de conductes.

"En una societat lliure i democràtica amb pluralitat d’opinions i creences, és insensat i perillós separar l’extremisme de la violència i el terrorisme", ha assegurat Cates a través de les xarxes socials. "Si les opinions extremistes són il·legals, llavors qui defineix l’extremisme té el poder de coartar la llibertat d’expressió, la llibertat religiosa, la llibertat de premsa i la llibertat d’associació. Aquest és el camí cap a l’autoritarisme", ha afegit. El Govern té previst crear un nou organisme que controli les actituds o els discursos que puguin entrar en la nova definició i que alerti les persones responsables abans de prendre mesures més contundents.

Notícies relacionades

Hamàs entrega quatre cossos d’ostatges morts, entre els quals dos nens

Alemanya, davant l’allau aranzelària

Hi ha el risc, no obstant, que organitzacions pacífiques com la Campanya de Solidaritat amb Palestina (PSC) també entrin dins d’aquesta definició. Aquesta situació limitaria el seu accés als recursos públics i impediria als membres del Parlament més favorables a la causa palestina –com és l’exlíder del Partit Laborista Jeremy Corbyn– poder involucrar-se de manera activa en les seves campanyes.

Malgrat les crítiques, el Govern continua determinat a aprovar mesures per frenar els atacs contra la "democràcia multireligiosa" britànica, segons Sunak.