L’Índia aplica la llei antimusulmana abans de fer-se les eleccions

L’Índia trepitjarà el seu exemplar ordenament jurídic laic en vigílies de les eleccions legislatives que s’han de celebrar entre el 19 d’abril i l’1 de juny. El Govern del nacionalista hindú Narendra Modi ha ordenat que s’implementi una llei de la ciutadania, coneguda com a llei antimusulmana, que va ser promulgada fa dos anys però que les protestes massives i mortals van recomanar congelar-la. La recupera Modi quan aspira al seu tercer mandat en una altra envestida islamòfoba que satisfà la majoria hindú.

La llei, de redactat humanitari i esperit inquietant, concedirà la ciutadania índia a immigrants sense papers de diverses minories religioses (hindús, sikhs, budistes, parsis, jainistes i cristians) arribats des de tres països de majoria musulmana (Afganistan, Bangladesh i Pakistan). Ja no caldran els 11 anys acreditats a l’Índia, sinó que n’hi haurà prou de provar l’arribada abans del 2015 per aconseguir els documents per un procediment d’urgència. Si la llei pretén l’empara de minories perseguides, sorprèn que no inclogui els rohingyes de Birmània, els ahmadis del Pakistan o els hazara de l’Afganistan. Els musulmans en queden exclosos perquè, segons Modi, ni són una minoria ni necessiten la protecció estatal.

Amnistia Internacional afirma que la nova llei legitima la discriminació per religió i atempta contra els valors constitucionals d’igualtat i els drets humans internacionals. Alguns estats on no governa la formació de Modi han avançat que no l’aplicaran. És un problema d’escala estatal perquè la comunitat de gairebé 200 milions de musulmans (la tercera més gran del món) està disseminada per tot el país.

La llei també ha estimulat el nativisme, el localisme i l’indigenisme, moderns eufemismes per a la xenofòbia de tota la vida. El partit Bharatiya Janata de Modi, representant de la dreta hinduista, ha llimat en l’última dècada els principis seculars de la democràcia més gran del món. Les minories religioses lamenten la persecució i el càstig dels dissidents. Cap col·lectiu l’ha patit més que el musulmà. Encara no un mes abans van ser demolides dues mesquites a Nova Delhi i l’estat d’Uttarakhand. Plovia sobre mullat: Modi havia inaugurat al gener un temple hinduista on durant 500 anys hi va haver una mesquita fins que va ser demolida pels nacionalistes. Els conflictes religiosos integren cíclicament la crònica negra. Han sigut linxats musulmans que presumptament van menjar carn de vaca, animal sagrat per als hinduistes. Els seus habitatges i negocis han sigut enderrocats pel que es coneix com a "justícia del picot" i els boicots no són estranys. Alguns parlen fins i tot de genocidi.

Notícies relacionades

Hamàs entrega quatre cossos d’ostatges morts, entre els quals dos nens

Alemanya, davant l’allau aranzelària

L’estrepitós silenci de Modi incentiva les barbàries. Al seu partit hi abunden les al·lusions combatives cap als refugiats musulmans. El Ministeri de l’Interior els va definir com a "tèrmits" i "infiltrats" que posaven en risc la seguretat nacional. Les minories també temen el Registre Nacional de Ciutadans, amb el qual l’Índia pretén expulsar els sensepapers. Només funciona a l’estat d’Assam, però Nova Delhi vol estendre’l a tot el país.

Fins al nord-est de Nova Delhi hi han arribat policies i paramilitars. Hi van esclatar les protestes més sorolloses quan la llei va ser promulgada, tot i que van acabar estenent-se a diversos estats. Van causar més d’un centenar de morts i milers de detinguts abans que Modi l’aparqués. Els EUA, el Canadà i el Regne Unit van desaconsellar l’arribada de turistes al país. No és descartable que tornin les convulsions socials.