Els EUA alerten davant els aliats que la supervivència d’Ucraïna perilla

"Putin no s’aturarà a Ucraïna, però tal com ha dit el president Biden, Ucraïna pot aturar Putin si els proporcionem les armes que necessiten", va assegurar el cap del Pentàgon. Va ser la frase de salutació d’Austin en l’obertura de les sessions de Ramstein. En la cita, segons va anunciar divendres el canceller alemany, Olaf Scholz, s’havien de concretar nous acords entre els titulars de Defensa presents. L’anunci del líder alemany va tenir lloc després de la seva trobada amb el president francès, Emmanuel Macron, i el primer ministre polonès, Donald Tusk, a Berlín. Scholz va arribar a apuntar a una "coalició de míssils" –en la qual no entrarien els de llarg abast Taurus, l’enviament dels quals rebutja el canceller– i a fer servir actius confiscats a Rússia per a la compra d’armes destinades a Ucraïna. Això últim almenys sí que ha començat a prendre cos, tot i que a escala europea.

També s’ha materialitzat una altra coalició de 14 països, encapçalada per Finlàndia i amb Alemanya, Dinamarca, Polònia i els estats bàltics entre ells, que ha demanat al Banc Europeu d’Inversions (BEI) que incrementi el suport, a la indústria europea de Defensa. El context és la necessitat d’augmentar la producció destinada a Ucraïna, així com la del mateix bloc comunitari. Especialment entre els països fronterers amb Rússia o Bielorússia –com Finlàndia i Suècia, acabada d’incorporar a l’OTAN, o els bàltics Estònia, Lituània i Letònia– se succeeixen advertències similars a la d’Austin sobre la presumpta voluntat de Putin d’anar "més enllà" d’Ucraïna.

El 2% del PIB no és suficient

El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, assenyalava fa unes setmanes com un èxit el fet que aquest any, per primera vegada, 18 països membres de l’Aliança –del total de 32, després de consumar-se l’ingrés de Suècia– compliran aquest 2024 amb l’objectiu de destinar un 2% del seu producte interior brut (PIB) a defensa. Entre ells, per primera vegada, hi haurà Alemanya.

Aquest objectiu, acordat en la cimera de Gal·les del 2014, ha quedat no obstant curt, segons la primera ministra d’Estònia, Kaja Kallas. "Estònia destina ja un 3,2% del seu PIB a Defensa. La totalitat dels aliats haurien de fer un esforç i situar-se sobre el 3%", va apressar la líder bàltica, convidada en un fòrum europeu celebrat a Berlín, juntament amb Scholz.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Kallas va ser rebuda a la capital alemanya com el rostre del coratge davant Putin. El líder del Kremlin la va col·locar en la seva llista negra, per considerar-la responsable política del desmantellament dels monuments soviètics a Estònia, país on un 25% de la població té arrels russes. Kallas ha afirmat reiteradament que no es deixarà intimidar per aquesta amenaça i que ser en aquesta llista és un honor.

L’al·lusió al 3% té certa rellevància, ja que se li atribueixen aspiracions a convertir-se en la successora de Stoltenberg al capdavant de l’OTAN. Seria la tercera opció, junt amb el primer ministre neerlandès, Mark Rutte, i el president romanès, Klaus Iohannis. A Rutte se’l considerava predestinat a succeir Stoltenberg, però ha topat amb el veto del líder ultranacionalista hongarès, Viktor Orbán.