El Consell de Seguretat de l’ONU insta per primer cop un alto el foc a Gaza

El que durant més de cinc mesos i fa només tres dies semblava impossible va aconseguir ahir i un raig d’esperança es va obrir per a Gaza, tot i que Israel va trigar poc a restar-li brillantor. El Consell de Seguretat de les Nacions Unides va aprovar una resolució que "demana un alto el foc immediat per al mes de Ramadà", la primera vegada que l’òrgan, sovint paralitzat per la política de blocs, demana un cessament d’hostilitats en l’actual conflicte, obert després dels atacs de Hamàs del 7 d’octubre, als quals Israel ha respost amb una agressiva resposta militar que ha desencadenat una tragèdia humana i humanitària.

La resolució havia sigut preparada per Algèria i presentada amb el suport dels altres nou membres no permanents del Consell: Equador, Guyana, Japó, Malta, Moçambic, Corea del Sud, Sierra Leone, Eslovènia i Suïssa. Va ser aprovada amb 14 vots a favor i cap en contra. I els Estats Units, que divendres van veure com el veto de Rússia i la Xina frenava una resolució pròpia que havia sigut qüestionada per un llenguatge ambigu, que no exigia directament un alto el foc sinó que ho declarava "imperatiu", no va utilitzar aquest poder que té com un dels cinc membres permanents i es va abstenir.

"Alliberament dels ostatges"

El text obliga que aquest alto el foc immediat, però temporal, sigui "respectat per totes les parts" i "que porti a un alto el foc sostenible durador". Així mateix, la resolució demanda l’"alliberament immediat i incondicional de tots els ostatges" i "emfatitza la necessitat urgent d’expandir el flux d’assistència humanitària i reforçar la protecció de civils" i "reitera la demanda d’aixecar totes les barreres a la provisió d’ajuda humanitària".

Després de l’aprovació, la sala va esclatar en un aplaudiment. Però poc després van començar a arribar els senyals que fan dubtar de l’efectivitat de la mesura. Israel en el passat ha ignorat resolucions de l’ONU i actualment, per exemple, està en violació d’una del 2016 que exigia que deixés d’expandir assentaments a Cisjordània. Tampoc es pot garantir el seu compliment per part de Hamàs.

Linda Thomas-Greenfield, l’ambaixadora de Washington davant l’ONU, desencadenava la confusió en el seu discurs després d’abstenir-se en la votació a l’assegurar que la resolució "no és vinculant". La idea del seu argument és que la resolució aprovada no es va fer sota el Capítol VII, l’únic que autoritza l’ús de la força per assegurar el compliment.

No és aquesta la interpretació que en el passat ha fet el Tribunal Internacional de Justícia, el principal òrgan judicial de l’ONU, que el 1971 va assegurar que totes les resolucions que surten del Consell de Seguretat són "legalment vinculants". No és tampoc la que mantenen alguns dels membres del Consell i els representants de Moçambic, Sierra Leone i Jordània, els tres amb experiència legal, van recordar el mateix.

La interpretació de Washington va desencadenar també la crítica indignada del representant de Palestina davant l’ONU, Riyad Mansour, que celebrava l’aprovació del text com "un dia històric", es va emocionar fins i tot gairebé amb llàgrimes durant el seu discurs davant el Consell després de l’aprovació i va assenyalar a més l’imperatiu "moral" d’aplicar el text.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Enuig d’Israel amb els EUA

L’aprovació de la resolució, i l’abstenció dels EUA que la va permetre, va indignar Israel i va exposar les tensions creixents entre Tel Aviv i Washington. Com a resposta a la posició nord-americana, el primer ministre Benjamin Netanyahu va suspendre la sortida de la delegació que viatjava als EUA seguint una invitació del president Joe Biden per mantenir converses bilaterals sobre l’operació militar prevista a Rafah.