La justícia britànica ajorna l’extradició d’Assange i demana garanties als EUA

El tribunal afirma que, en aquest moment, el dret a la llibertat d’expressió –previst en la primera esmena de la Constitució nord-americana i en l’article 10 de la Convenció Europea dels Drets Humans– no està garantit en cas que Assange sigui extradit. "Hi ha raons de pes per concloure que les activitats del senyor Assange no s’ajusten als principis del periodisme responsable. No obstant, si (com podria ser el cas) al senyor Assange no se li permet basar-se en la primera esmena, es pot argumentar que la seva extradició és incompatible amb l’article 10 de la Convenció", van assenyalar els jutges, que van mostrar, a més, la seva preocupació pel fet que l’activista no es pugui acollir a la primera esmena per ser un ciutadà estranger, amb nacionalitat australiana.

Error de l’ex primera ministra

Els magistrats també alerten del risc que Assange sigui condemnat a la pena de mort, una possibilitat que no van descartar els advocats del Govern nord-americà i que va passar per alt l’exministra de l’Interior Priti Patel quan va autoritzar l’extradició del periodista el 2022. "La ministra de l’Interior està d’acord que, si és extradit, el senyor Assange podria ser acusat de delictes castigats amb la pena de mort i que no hi ha res que impedeixi que se li imposi aquesta pena. Sobre aquesta base, el tribunal considera que és argumentable que la ministra de l’Interior es va equivocar a l’ordenar l’extradició i que hauria d’haver conclòs que està prohibida per la inadequada protecció contra la pena de mort".

Notícies relacionades

Hamàs entrega quatre cossos d’ostatges morts, entre els quals dos nens

Alemanya, davant l’allau aranzelària

La decisió dels jutges ha ajornat la possible entrega d’Assange a les autoritats nord-americanes, però els defensors de l’activista consideren que no han anat prou lluny. "El que el tribunal ha fet ha sigut promoure la intervenció política dels EUA, que podran enviar una carta per dir que està tot bé. És una cosa sorprenent", va dir la dona de l’activista, Stella Assange, a la sortida del tribunal, envoltada d’una gran expectació mediàtica i de desenes de simpatitzants. "El Julian és un pres polític i està sent perseguit per exposar el cost real de la guerra sobre les vides humanes", va afegir.

Els EUA van activar el 2019 l’ordre d’extradició d’Assange, que acusen de 17 delictes d’espionatge i d’un delicte d’accés il·legal a un ordinador amb informació classificada. Uns delictes que podrien suposar una condemna de fins a 175 anys de presó en cas que sigui entregat als EUA. Els advocats del Govern de Washington consideren que el periodista "va conspirar" per obtenir aquesta informació i va posar en risc la vida dels informants del Pentàgon al revelar els seus noms en els documents filtrats per Wikileaks relacionats amb els crims de guerra comesos pels EUA en les guerres de l’Iraq i de l’Afganistan.