Rússia esdevé un viver d’extremistes per les polítiques del Kremlin

El territori de la Federació Russa, amb un percentatge de musulmans que, com a mínim, ascendeix al 10% de la població –tot i que diverses fonts afirmen que la xifra és superior– s’ha convertit en un viver de radicalisme religiós, impulsat per similars raons a les que van propiciar a Occident fa una dècada el reclutament de combatents per part d’Estat Islàmic per acudir a Síria a lluitar: la marginació i l’absència d’expectatives vitals dels membres de comunitats de països musulmans. Però a aquesta realitat se li uneixen altres factors autòctons, propiciats pel mateix Estat rus, com els abusos, i fins i tot muntatges policials dels quals són objecte els immigrants centreasiàtics per culpar-los de delictes i fins i tot atemptats que no han comès. I sobretot, les sospitoses polítiques ambivalents de les forces de seguretat russes respecte als grups armats, que inclouen l’entrega de passaports o l’obertura de corredors perquè sospitosos de gihadisme surtin de Rússia cap a altres països, polítiques que generen desconfiança entre les agències de la lluita antiterrorista a Occident i dificulten, si no impossibiliten, la cooperació.

Estat Islàmic del Gran Khorasan (EI-K) és una franquícia d’Estat Islàmic que "controla uns quants pobles" en províncies remotes de l’Afganistan, i que no ha tingut "tant èxit" com la va tenir al seu dia la branca siriana a l’hora d’atraure combatents, davant la qual cosa els seus membres recorren a la "radicalització remota", desenvolupant el seu proselitisme "a les xarxes", destaca a EL PERIÓDICO des de Washington Edward Lemon, professor assistent del departament d’Afers Internacionals a la Bush School of Government and Public Service, i expert en extremisme religiós a Àsia Central. Després d’examinar els perfils dels detinguts, acusats de l’atemptat al centre Crocus de Moscou, Lemon constata que la radicalització "ha sigut ràpida i s’ha produït en territori rus", mentre certifica que el grup EI-K considera com "una oportunitat" l’existència d’àmplies comunitats de centreasiàtics a Rússia.

Abusos diaris

Els abusos que pateixen en la vida diària, on amb freqüència fan treballs manuals i poc remunerats, a més dels muntatges policials dels quals han sigut objecte quan s’han produït atemptats, han contribuït a augmentar l’habitual llista de greuges o motius personals pels quals un individu concret se sent temptat d’integrar-se a un grup terrorista. "És un patró que es reprodueix; són musulmans de naixement, però no practicants. Llavors passen un moment crític, perden un ésser estimat, es divorcien, perden la feina, i molt ràpidament queden atrapats en aquests cercles", destaca Lemon. La guerra d’Ucraïna ha empitjorat encara més aquesta crítica situació, a l’impulsar les autoritats la rellevància social dels bloguers militaristes denominats "patriotes" que en els seus escrits arriben a normalitzar la "xenofòbia", escriu Temur Umarov, investigador del Centre Carnegie Rusia Eurasia.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Marta Ter, de l’Observatori Euràsia i experta en Rússia i el Caucas, va seguir amb atenció les detencions que es van produir a Rússia arran de l’explosió al metro de Sant Petersburg el 2017, que va acabar amb la vida de 15 persones. El responsable de l’atemptat va ser Akbarjon Dijalilov, un ciutadà del Kirguizstan d’origen uzbek, però moltes de les detencions que van practicar les forces de seguretat aquells dies van ser obtingudes després de tortures, i van generar dubtes entre els experts i podrien obeir al que es coneix entre els experts com a "falsos positius".

Un factor que genera gran preocupació entre les agències encarregades de la lluita antiterrorista a Occident han sigut les reiterades denúncies contra les forces de seguretat russes d’obertura de corredors o d’entrega de passaports a combatents gihadistes per allunyar el problema de territori rus. Investigacions de Reuters o International Crisis Group van denunciar el 2016 que, en els mesos previs als Jocs Olímpics de Sotxi, les autoritats russes van facilitar la sortida de combatents extremistes cap a Síria, radicalitzant de passada la insurgència del país, enfrontada al seu aliat, el règim de Damasc, i amalgamant-la amb un grup terrorista. "Ha sigut una política, no només amb els txetxens, sinó també amb els ingúixos i els daguestanesos", assenyala Ter. L’exportació del conflicte txetxè al Pròxim Orient "no només va reduir enormement la conflictivitat" a la zona del Caucas rus, sinó que també va propiciar "escissions" en els grups armats, confirma.