Targeta prepagament per als refugiats

Fa mesos que la iniciativa del Govern del canceller Olaf Scholz per implantar a Alemanya una mena de targeta de prepagament per als peticionaris d’asil està estancada. La idea original és que els seus destinataris percebin per aquesta via l’ajuda econòmica –inclosos els anomenats diners de butxaca– que els correspon, i no en metàl·lic o en un compte bancari. El propòsit és que aquests diners es gastin al país i reverteixi, amb això, en els impostos indirectes derivats del consum, en lloc de ser transferit als seus familiars al país d’origen o, pitjor encara, a xarxes de tràfic de persones o al radicalisme islàmic.

Aquesta era la teoria. A la pràctica, el pla del Govern tripartit entre socialdemòcrates, verds i liberals va haver de vèncer primer els recels dels socis ecologistes. Ho veien com una fórmula degradant de fiscalització d’aquestes ajudes. Superats aquests arguments, el pla va topar amb el rebuig d’alguns poders regionals, als quals correspon administrar l’acollida dels refugiats i peticionaris d’asil, que veien més problemes que beneficis en el sistema.

Finalment, alguns estats federats, entre ells Baviera i Baden-Württemberg, han començat a aplicar-lo encara en fase experimental en alguns districtes, cosa que acaba de complicar la situació, ja que obliga el peticionari que ha percebut una d’aquestes targetes de prepagament a gastar aquests diners dins del districte on té assignada la residència. Per no parlar dels problemes reals que es trobarà, fins i tot sense sortir d’aquesta zona, ja que a Alemanya no tots els comerços accepten el pagament amb targeta. El cartell d’only cash és relativament freqüent no només en poblacions petites, sinó fins i tot en locals Döner o bars de Berlín.

Estats desbordats

La fórmula de la targeta de prepagament va sorgir com a bàlsam per als poders regionals, que es diuen desbordats per atendre l’acollida de refugiats. El 2023 van ser 351.900 els nous peticionaris d’asil rebuts per Alemanya; només en els primers dos mesos del 2024 en van ser ja 53.000 més. A aquests cal afegir-hi un altre milió i mig d’ucraïnesos rebuts des de la invasió russa el febrer del 2022, que no es contemplen en les estadístiques de peticionaris d’asil per estar exempts de presentar aquesta sol·licitud.

Notícies relacionades

Dades de caps de seguretat dels EUA són a internet, segons ‘Der Spiegel’

El dilema iemenita

Cada nou sol·licitant rep en el centre de primera acollida el que es denomina "diners de butxaca" –182 euros–, a més d’una targeta sanitària provisional, bitllets per al transport públic, bons de menjar, roba, etc., que gastarà en el centre assignat. D’aquesta quantitat passarà als 410 euros –per a una persona sola, més 369 més per a la seva parella– si s’admet la seva petició. Però 228 euros aniran directament a la seva manutenció i allotjament, de manera que els teòrics diners per a despeses continuen sent mínims.

Fins a quin punt té sentit implantar una targeta de prepagament per a aquestes despeses domina el debat. Les organitzacions d’ajuda als peticionaris d’asil ho veuen com una concessió populista destinada a combatre l’argumentari de la ultradreta. Per a Alternativa per a Alemanya (AfD), segona força en intenció de vot, tots diners que percebi el refugiat són susceptibles d’acabar alimentant xarxes ocultes. Fins i tot si es tracta dels 182 euros –o sigui, 45 per setmana– dels anomenats diners de butxaca inicials.