L’oposició turca derrota Erdogan i manté les grans ciutats
Després de la seva victòria de l’any passat, el president va apostar per enfonsar l’oposició, però el seu partit ha acabat perdent a Istanbul, Ankara i Esmirna
Per al president turc, Recep Tayyip Erdogan, aquests comicis havien de ser el cop de gràcia. Turquia celebrava eleccions locals tan sols mig any després de les últimes eleccions presidencials, en què Erdogan, contra tot pronòstic, va derrotar l’oposició i va sumir els seus rivals en un mar de caos i confusió. Però aquest diumenge no tot ha sigut tan fàcil. L’oposició turca ha sobreviscut al repte i, ho ha fet, amb bona nota: el Partit Republicà del Poble (CHP), la principal formació opositora al Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP) d’Erdogan, ha guanyat amb marge i ha mantingut així el control de les tres grans ciutats del país: Istanbul, Ankara i Esmirna.
Tots els ulls estaven a Istanbul i en l’actual alcalde opositor, Ekrem Imamoglu. La seva victòria era una incògnita, sobretot pel protagonisme d’Erdogan en una campanya molt personalista contra Imamoglu. Fa tres dècades, Erdogan va començar la seva carrera política a l’alcaldia de la gran metròpolis turca, de 17 milions d’habitants. Istanbul és tan important per als turcs que, segons diu la política de Turquia, qui controla la ciutat controla el país. L’equació ha fallat aquesta vegada per al dirigent islamista, com també ho va fer el 2019: Erdogan ha perdut la seva ciutat, però continuarà dominant el país fins al 2028 com a mínim.
Imamoglu ha aconseguit, de fet, el 50% dels vots, amb més de deu punts d’avantatge sobre el candidat d’Erdogan, Murat Kurum, que ha aconseguit el 40% dels vots. La carrera política d’Ekrem Imamoglu, segons els experts, es veurà propulsada ara una mica més. Les mirades estan posades en ell, molt popular arreu del país, per enfrontar-se a Erdogan en els següents comicis presidencials d’aquí a quatre anys.
«Les eleccions han sigut completades democràticament, i no hem tingut cap contratemps», va dir Erdogan després de conèixer-se el resultat. «Per a nosaltres, aquest diumenge no és un final, sinó un gir. El missatge ha arribat. Vull agrair-los a tots els nostres ciutadans per haver votat en aquests comicis, independentment del partit que hagin votat», va continuar ahir a la nit el president, que va acceptar veladament la derrota.
Istanbul centrava tota l’atenció, però les eleccions d’aquest diumenge s’han produït, per descomptat, a tot Turquia, on els partits progovernamentals i l’oposició han aconseguit un empat tècnic en vots —malgrat que les grans ciutats turques han caigut en mans de l’oposició—, cosa que suposa una dura derrota per al president, que ha vist com el seu partit, per primera vegada des que està al comandament del país, no ha sigut la formació més votada en unes eleccions. La població turca sol utilitzar els comicis municipals per expressar més lliurement el seu vot de càstig, un missatge que no hauria de passar inadvertit a les files de l’AKP.
Fractura geogràfica
I per això, la divisió del vot ha sigut la tradicional: les regions del mar Mediterrani, tradicionalment menys conservadores i més laiques, han votat, totes, l’oposició, mentre que a l’interior d’Anatòlia, el clar vencedor ha sigut l’AKP d’Erdogan.
«Aquest diumenge els ciutadans turcs han votat per canviar la fotografia política de tot el país. El resultat d’aquestes eleccions és una cosa històrica, i el missatge que lluitarem per salvar la democràcia i l’Estat de dret al nostre país és molt clar», va dir el president del CHP, Özgür Özel
A les zones de majoria kurda, no obstant, el clar vencedor ha sigut DEM, el partit esquerrà prokurd els líders del qual, majoritàriament, viuen des de fa anys a la presó. El Govern, a més, no permet als alcaldes d’aquesta formació exercir les seves funcions, i en els últims 10 anys –els dos últims mandats– ha expulsat i empresonat sistemàticament les desenes d’alcaldes del DEM i ha posat, al seu lloc, interventors pròxims al partit d’Erdogan. Amb el partit prokurd perseguit policialment i judicialment –la formació s’enfronta al seu tancament–, s’espera que el mateix passi en aquesta ocasió.
Càstig a esquerra i dreta
Notícies relacionadesAixí, el partit d’Erdogan ha sigut penalitzat tant per l’esquerra, amb el secular i de centreesquerra CHP al capdavant, i per la dreta, amb l’emergència d’una petita formació ultradretana i ultraislamista, el Renovat Partit del Benestar (YRP), una reedició de la formació en què Erdogan va llançar la seva carrera política.
Però el YRP, liderat pel fill d’un històric islamista turc, és molt més radical que l’AKP d’Erdogan, i entre les seves propostes estrella estan criminalitzar l’homosexualitat o eliminar tota legislació que protegeixi les dones davant la violència de gènere. El YRP ha quedat com la quarta formació més votada a tot Turquia, amb el 5% dels vots, i ha aconseguit l’alcaldia únicament en dos municipis.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- La xacra de la corrupció Sánchez desafia Aldama a presentar proves i titlla de "fals" el seu relat
- La xacra de la corrupció El jutge deixa en llibertat Aldama després de detallar pagaments a càrrecs del PSOE
- Aliat de Trump Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals
- Guerra a l’est d’Europa Putin admet haver disparat un míssil balístic hipersònic contra Ucraïna
- La reacció del primer ministre d’Israel Un tribunal "antisemita" i "discriminatori"