Israel mata set cooperants i frena la tasca de José Andrés

D’acord amb l’organització d’Andrés, el seu comboi tornava de descarregar en un magatzem del centre de la Franja 100 tones d’ajuda portada des de Xipre quan va ser atacat. Tot això després d’haver coordinat els seus moviments amb l’Exèrcit israelià, segons va remarcar l’oenagé nord-americana. "Aquest no és només un atac contra WCK, és un atac contra les organitzacions humanitàries que estan donant la cara en situacions extremes en què el menjar s’està utilitzant com a arma de guerra. És imperdonable", va afirmar la seva consellera delegada, Erin Gore. Només la UNRWA, la principal agència de les Nacions Unides a Gaza, ha perdut 175 treballadors en aquests sis mesos de contesa, tots ells abatuts pels bombardejos o trets israelians.

Aquesta vegada la mort també va venir des de l’aire, concretament des d’un dron Hermes 450. Segons el diari Haaretz, la sala de guerra va identificar un home armat al comboi que va acompanyar el camió fins al magatzem. Minuts després el dron va començar a disparar, suposadament sense saber que el presumpte militant de Hamàs s’hauria quedat al magatzem. Després del primer míssil, els supervivents van pujar als altres dos cotxes i, després de reprendre la marxa, el segon vehicle va ser colpejat. Una seqüència que es va repetir amb el tercer míssil, que va fulminar la resta de cooperants. De les set víctimes, tres eren britàniques, una polonesa, una australiana, una palestina i una altra tenia la doble nacionalitat dels EUA i el Canadà.

"El Govern israelià ha d’acabar amb aquests assassinats indiscriminats. Ha de deixar de restringir l’ajuda humanitària, ha de deixar de matar civils i cooperants i ha de deixar d’utilitzar el menjar com a arma", va escriure José Andrés a les xarxes socials després de presentar els seus companys morts com "àngels" que van servir al seu costat a Ucraïna, Indonèsia, les Bahames o el Marroc, algun dels països on la WCK ha operat en els últims anys.

De moment, la seva organització ha posat en pausa el seu treball a Gaza. Les 240 tones d’ajuda que quedaven per descarregar de l’últim noli enviat juntament amb Open Arms han tornat a Xipre, segons van confirmar les autoritats de l’illa mediterrània. També la seva homòloga nord-americana Project Hope va anunciar que paralitzarà les seves operacions durant tres dies. A això cal afegir-hi el cessament parcial de les activitats del Programa Mundial d’Aliments de l’ONU per garantir la seguretat dels seus treballadors.

"De manera no intencionada"

Notícies relacionades

La UE demana que els europeus s'aprovisionin amb subministraments d'emergència davant una possible guerra o crisi climàtica

El xat de seguretat dels homes de Trump filtrat revela una estratègia contra Europa

Israel va reaccionar amb una contrició poc habitual conscient de la indignació que l’atac ha generat entre els seus aliats occidentals. "Les nostres forces van impactar de manera no intencionada en gent innocent a la Franja de Gaza", va dir el primer ministre, Benjamin Netanyahu, que va definir l’esdevingut com un "incident tràgic". El moment no és el millor. La vigília es va conèixer que els seus militars han destruït completament el principal hospital de Gaza després d’executar i cremar vius desenes de civils que es refugiaven en el complex, segons els testimonis que arriben des de la Franja.

La paciència de Washington i Londres s’està esgotant. El Regne Unit va cridar l’ambaixador israelià a consultes per transmetre-li la "condemna inequívoca de l’atroç assassinat de set cooperants", mentre que el secretari d’Estat dels EUA, Antony Blinken, va reclamar una "investigació urgent, integral i imparcial". I la UE va condemnar l’atac i va lamentar que Israel continuï ignorant les normes bàsiques de la guerra.