El deteriorament a Gaza aviva el debat a la UE per reconèixer l’Estat palestí

La majoria dels nou estats membre que reconeixen l’Estat palestí són de l’òrbita soviètica. Van reconèixer el territori fa més de tres dècades, el 1988, després de la declaració unilateral d’independència del consell nacional palestí. És el cas de Bulgària, Xipre, Eslovàquia, Hongria, Malta, Polònia, la República Txeca i Romania. L’últim a sumar-s’hi, tot i que ja com a membre de la UE, va ser Suècia, que va reconèixer Palestina el 2014.

Des d’aleshores el debat s’havia mantingut adormit i la gran majoria d’estats membre, començant per Alemanya, França i Itàlia, havien optat per refredar la discussió. Però, després dels atemptats de Hamàs del 7 d’octubre i l’agreujament del conflicte del Pròxim Orient, arran de la resposta militar del Govern de Benjamin Netanyahu, el debat sobre el reconeixement ha tornat a ressorgir amb força i la pressió internacional continua creixent.

El pas més ferm i concret en aquesta direcció en els últims mesos ha arribat, no obstant, amb Espanya, Irlanda, Eslovènia i Malta. Els mandataris dels quatre països van firmar als marges de la cimera europea de finals de març una carta en la qual es comprometien a avançar en el reconeixement quan "les circumstàncies siguin adequades". El ràpid deteriorament de les condicions de seguretat i la difícil situació humanitària a la Franja de Gaza han revifat i accelerat el debat fins al punt que Pedro Sánchez es planteja impulsar el reconeixement no ja "aquesta legislatura", com havia apuntat prèviament, sinó abans de l’estiu, en un gest que podria desencadenar altres moviments i debats.

¿Com es prendria la decisió?

El ministre d’Afers Estrangers, José Manuel Albares, va reiterar ahir que el reconeixement l’aprovaria primer el Consell de Ministres i després el mateix Sánchez compareixeria al Congrés per explicar-ho. És a dir, la decisió no seria votada per les Corts, perquè, segons el ministre, "el que pren les decisions respecte a la política exterior d’Espanya és el Govern".

Bèlgica, que ocupa la presidència semestral de la UE fins a finals de juny, no va firmar la carta, però les seves simpaties per la causa del poble palestí són també conegudes. "El reconeixement de Palestina està en el nostre acord intergovernamental. És una cosa que considerarem quan arribi el moment", va dir dimecres la ministra d’Exteriors, Hadja Lahbib, a la seva arribada a la reunió ministerial de l’OTAN. "És important no reconèixer Palestina per un simple gest simbòlic, sinó que ha de tenir una evolució concreta sobre el terreny i que el reconeixement tingui el complet estatus d’un Estat", va afegir.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

El Departament d’Estat dels EUA, per exemple, va fer a finals de gener una revisió de les possibles opcions per a un reconeixement internacional de l’Estat palestí, un debat summament sensible a escala interna atesa la tradició proisraeliana del país. També el ministre d’Exteriors del Regne Unit, David Cameron, va al·ludir durant una visita a la regió a principis d’any a la necessitat de donar un horitzó polític als palestins per encoratjar la pau a la regió i avançar cap a una solució de dos estats.

"A mesura que això passi, examinarem la qüestió del reconeixement d’un Estat palestí, fins i tot en les Nacions Unides", va dir llavors.