París fa fora els "indesitjables"

La monumentalitat i el glamur davant la misèria i la pobresa. Passades les nou de la nit de dimecres, més d’una trentena de joveníssims migrants estaven reunits davant l’imponent Ajuntament de París, decorat amb lones blaves amb símbols d’un cor i el missatge París, ciutat amfitriona. Feien com una assemblea. Portaven la veu cantant voluntaris d’Utopia 56. "Amb els Jocs Olímpics, els expulsaran de tot arreu", assegurava Yann Manzi, que és el cofundador d’aquesta oenagé a la capital francesa des del desmantellament de la Jungla a Calais el 2016.

Oriünds de Guinea, la Costa d’Ivori o altres països africans, aquests adolescents havien sigut expulsats poc abans del campament improvisat on havien dormit. Havien passat fredes i plujoses nits als molls del Sena sota el pont Marie. En aquesta zona, el 26 de juliol es donarà el tret de sortida als Jocs amb una desfilada fluvial. Poc més de 100 dies abans de l’inici de la cita olímpica, els molls del Sena acullen el joc del gat i el ratolí entre migrants i policia.

"No ens ofereixen cap lloc"

"Dormo al carrer des de fa dos mesos i ja m’han expulsat dues vegades. No sabem què farem aquesta nit", lamentava en declaracions a EL PERIÓDICO Moussa, de 15 anys. Aquest adolescent de Guinea Conakry va arribar després d’un periple per Mali, Algèria, Tunísia i Itàlia. "A Itàlia em van dir que si volia anar a l’institut havia de venir a França", explica en un francès fluid. De moment, deambula pel carrer. "El problema no és que ens expulsin dels campaments, sinó que no ens ofereixen cap lloc", criticava Sekou Koné. Aquest ivorià va presentar la seva documentació perquè el reconeguessin com a menor d’edat no acompanyat, però l’administració la va considerar insuficient o poc creïble. Està pendent d’un recurs i es troba en uns llimbs legals.

Milou Borsotti, de Médecins du Monde, es mostra molt crític: "L’Estat no vol treure’ls del carrer, sinó que es tornin invisibles. Prefereix que dormin en tendes de campanya escampades per la ciutat en lloc que es formin campaments, cosa que accentua la seva precarietat". Aquesta política, segons diuen les oenagés, s’ha accentuat amb els Jocs.

Gairebé 90 associacions i oenagés van crear a la tardor el col·lectiu El revés de la medalla, per denunciar aquesta "neteja social". Mentre en els últims anys a París hi solia haver una evacuació mensual de campaments, aquest conglomerat constata una acceleració d’aquest ritme: fins a 15 expulsions en les 17 últimes setmanes del 2023. "S’han accelerat des que el 31 de març va acabar la treva hivernal [període en què no es poden portar a terme desnonaments]", critica Manzi. "Són constants en zones que estan relacionades amb els Jocs".

Notícies relacionades

Trump, la Lluna i més enllà

El buit que deixarà la UNRWA

Bona part dels recintes construïts per a la cita olímpica estan en el departament de Seine-Saint-Denis, una de les zones més pobres de la França metropolitana. Allà, a prop de l’Estadi de França, l’any passat van desallotjar un espai on vivien 400 persones. Durant l’última Nit de la Solidaritat, al gener, l’Ajuntament va comptar 3.492 sensesostre, almenys 250 menors no acompanyats, a la capital. Segons les associacions, són més del doble.

Per a ells, el Govern va crear a l’estiu 10 centres d’acollida a Marsella, Lió o Seloncourt. "El problema és que no ve acompanyat per prou recursos perquè sigui una solució perenne", afegeix. Aquesta política ha generat crítiques en el si de l’Estat. "La manera en què són enviats fora de París i destrueixen les seves tendes de campanya" [...] "ens obliga a preguntar-nos sobre la invisibilització dels indesitjables", va criticar Claire Hédon, que té un càrrec equivalent al Defensor del Poble.