El Parlament Europeu aprova el pacte migratori que endureix l’asil

Després de més de vuit anys de treball legislatiu i difícils negociacions, els representants del Parlament Europeu i del Consell, van aconseguir tancar un acord polític sobre la desena de reglaments in extremis, a finals del 2023, sota presidència espanyola de la UE. Quedaven dues etapes per culminar. La primera es va aconseguir ahir al superar la reforma el penúltim obstacle en el ple de l’Eurocambra, durant una votació interrompuda durant alguns minuts pels crits des de la tribuna d’activistes contraris a l’acord que van dir repetidament: "Aquest pacte mata, votin no".

Entrada en vigor el 2026

El següent pas serà l’aprovació final (fa falta una majoria qualificada) per part del Consell, previsiblement en la reunió de ministres d’Agricultura i Pesca del 29 d’abril. Una vegada que els governs avalin la reforma entrarà en vigor en el termini de dos anys, el 2026. "Hem fet història. Hem creat un marc legislatiu sòlid sobre com abordar la immigració i l’asil a la UE", va destacar la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, sobre una de les estratègies més polèmiques i divisives de l’última dècada i que va comptar amb una desena de ponents, entre els quals Juan Fernando López Aguilar (PSOE) i Jorge Buxadé (Vox).

Prova de la importància que les tres institucions donen al moment és que Metsola va comparèixer amb la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, i el primer ministre belga, Alexander de Croo, en nom de la presidència rotatòria de la UE. "La immigració és un desafiament europeu que s’ha d’afrontar amb una solució europea. Una d’efectiva, justa i ferma i això és el que ofereix el pacte: fronteres més segures, sabent exactament qui entra, mentre es garanteixen els drets fonamentals; tràmits més ràpids i eficients per a asil i retorn", va dir Von der Leyen.

El nou sistema d’asil instaura un procediment accelerat de tramitació de sol·licituds per a les persones que arriben a les fronteres de la UE i tenen poques possibilitats d’obtenir l’asil.

La reforma també estableix els criteris per determinar quin país serà el responsable d’examinar una sol·licitud d’asil. La idea és que la primera decisió es prengui en un termini màxim de sis mesos i concentrar els recursos en els casos de persones susceptibles d’obtenir la protecció i evitar la saturació del sistema.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

El nou pacte introdueix una espècie de solidaritat obligatòria a la carta de manera que tots els països de la UE tinguin l’obligació d’ajudar els països sota pressió migratòria. No obstant, en comptes de quotes obligatòries per país s’ofereixen tres opcions a la carta que es gestionaran a través d’un fons de solidaritat: ressituar sol·licitants d’asil –l’objectiu és poder redistribuir-ne 30.000 a l’any–, pagar una contribució de 20.000 euros per persona que rebutgin ressituar o aportació per finançar personal, instal·lacions o equipaments tècnics.

La reforma també regula com respondre a situacions excepcionals, quan la pressió migratòria repunti davant una arribada massiva, i el sistema d’asil es vegi afectat per una crisi o força major. En aquestes circumstàncies, les autoritats nacionals podran recórrer a un mecanisme d’emergència.