Política d’asil

Tusk s’uneix a Orbán en el rebuig al pacte migratori europeu

El primer ministro de Hungría, Viktor Orbán, y el de Polonia, Donald Tusk, en junio de 2019, cuando el segundo era presidente del Consejo Europeo.

El primer ministro de Hungría, Viktor Orbán, y el de Polonia, Donald Tusk, en junio de 2019, cuando el segundo era presidente del Consejo Europeo. / VIRGINIA MAYO / POOL / EFE

1
Es llegeix en minuts
Gemma Casadevall
Gemma Casadevall

Corresponsal a Berlin

ver +

El relleu en el poder a Polònia protagonitzat pel liberal Donald Tusk, que va posar fi a vuit anys de domini ultraconservador, no ha canviat les coses pel que fa al rebuig de Varsòvia a la política migratòria europea. "No canviarem d’opinió tot i que m’hagin trucat des de la meitat de les capitals (europees) per abordar el tema", va afirmar ahir el cap del Govern polonès. El seu Executiu "protegirà els interessos de Polònia", va afegir. I en això entra la determinació de no acceptar reubicacions obligatòries de migrants.

La posició de Tusk es coneixia. Tant en la campanya electoral que el va portar al triomf, en els comicis parlamentaris de l’octubre passat, com a l’accedir a la direcció del Govern, el polític liberal va afirmar que Polònia rebutjaria els mecanismes de reubicació. "Protegirem Polònia d’aquests mecanismes", va ratificar ahir, tot i que sense concretar com pensa fer-ho després de l’aprovació del pacte al Parlament Europeu.

Repartiment solidari

Notícies relacionades

La raó d’aquest rebuig és l’apartat que preveu la reubicació forçosa de sol·licitants d’asil entre els socis de la UE, per evitar la sobrecàrrega que ara pateixen els països del Mediterrani o fins i tot Alemanya, que continua rebent més de la meitat del conjunt de sol·licitants arribats a territori comunitari. Preveu així mateix el pagament de compensacions econòmiques per als països que no ho acatin.

L’aprovació per l’Eurocambra del pacte migratori, que reforçarà les fronteres exteriors del bloc comunitari i establirà un sistema de repartiment solidari entre els països membres, va ser considerada "una fita històrica" per la seva presidenta, Roberta Metsola. Teòricament, conclou anys de dissensos amb una fórmula que es pretén "equilibrada", però que ha provocat les crítiques des de l’esquerra perquè restringirà de facto l’accés a l’asil.