Els conservadors proeuropeus s’imposen a les urnes a Croàcia

Croàcia s’endinsa en una fase d’inestabilitat política, amb una enverinada disputa, com a teló de fons, entre formacions i líders proeuropeus i partida i dirigents defensors d’alinear el país al front dels estats de la UE pròxims al Kremlin, junt amb l’Hongria de Viktor Orbán o l’Eslovàquia de Robert Fico. La Unió Demòcrata Croata (HDZ), el partit de centredreta que ha dominat la vida política del país des de la independència, ha obtingut la victòria en les eleccions legislatives celebrades ahir, amb almenys 58 escons, vuit menys que en l’anterior legislatura, mentre que la coalició esquerrana i populista Rius de la Justícia aconseguirà 44 escons, d’acord amb els sondejos a peu d’urna difosos després del tancament dels col·legis electorals. Amb les dues formacions polítiques molt lluny d’haver obtingut la majoria en un Parlament compost per 151 membres, es preveu que en els pròxims dies arrenquin unes difícils negociacions amb partits més petits.

La longevitat de l’HDZ a les institucions ha impulsat el fenomen de la corrupció en aquest petit Estat balcànic, i diversos ministres del Govern dirigit pel primer ministre, Andrej Plenkovic, s’han vist obligats a presentar la dimissió, després de veure el seu nom esquitxat en escàndols. Aquesta circumstància ha sigut aprofitada pel cap de l’Estat, Zoran Milanovic, líder del Partit Socialdemòcrata de Croàcia (SPD), principal partit de la coalició opositora, autor d’enceses declaracions a favor del Kremlin.

Milanovic, que des de la pandèmia ha abandonat els postulats del centreesquerra tradicional per assumir un discurs cada cop més nacionalista, havia promès que abandonaria el seu càrrec, merament protocol·lari, si el seu partit obtenia la victòria i es trobava en posició de governar. Haver-se llançat a l’arena de la campanya electoral des del seu lloc d’àrbitre, incloent-hi descarnades acusacions als seus rivals polítics, ha sigut reprovat pel Tribunal Constitucional. El país balcànic és, des del 2013, membre de la Unió Europea (UE), i des d’aquest any també de la zona de l’euro i de l’àrea Schengen de lliure circulació europea.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Així està Kíev ara: ‘webcams’ en directe

Influència russa

L’alineament amb la UE i l’OTAN no ha impedit que la influència russa hagi penetrat amb força en l’economia i la vida política. Com tampoc ho ha fet el passat antagonisme de Croàcia, de majoria catòlica, amb Sèrbia, país que continua esperant el seu ingrés a la UE i els habitants del qual professen el cristianisme ortodox, igual com Moscou. El país també manté una important dependència energètica de Rússia, i el 2022, començada ja la guerra, va aconseguir ser inclòs, juntament amb Bulgària, a la llista de països exempts de la prohibició d’importar cru rus.