Alemanya jutja el líder més radical de l’ultra AfD per utilitzar consignes nazis

Fins ara cap provocació neonazi havia alterat la carrera ascendent de Björn Höcke, el més radical i exitós líder –quant a vots– del partit ultradretà Alternativa per a Alemanya (AfD). Ahir, es va asseure com a acusat davant la justícia a la ciutat de Halle, a l’est del país, per utilitzar terminologia nazi. Va ser en un acte del partit el 2021. La frase pronunciada –i corejada entre el públic– va ser "Alles für Deutschland" (Tot per Alemanya), una consigna de les tropes d’assalt paramilitars, l’SA, d’Adolf Hitler. Höcke va afirmar desconèixer aquest significat i va argumentar que va buscar un equivalent a l’"America First", de Donald Trump. L’explicació és poc creïble, ja que Höcke va ser professor d’Història d’institut abans que polític.

És la sisena vegada que afronta acusacions per incitació a l’odi o negació de l’Holocaust. Cap d’aquests sumaris va tenir conseqüències en la seva carrera. La situació ara és complexa per al líder més extremista d’AfD, que des del 2019 es pot qualificar públicament de "feixista", ja que un jutge va considerar "objectivament correcte" l’ús d’aquest terme per referir-se a ell.

Höcke, de 52 anys i líder d’AfD a Turíngia, va comparèixer davant l’audiència una mica capcot i acompanyat per tres advocats. El primer és inusual en ell; el segon apunta a la seva preocupació davant un procés que es produeix a quatre mesos i mig d’unes eleccions crucials per a l’extrema dreta alemanya. Els seus advocats van presentar una successió d’al·legacions, cosa que va demorar durant hores l’inici del judici per al qual es preveuen quatre vistes.

Possible inhabilitació

Els límits entre la llibertat d’expressió i les proclames nazis són molt estrictes a Alemanya, país on negar l’Holocaust pot portar fins a cinc anys de presó. En cas de ser declarat culpable, a Höcke podria caure-li des d’una sanció econòmica a tres anys de presó. Però també podria costar-li la inhabilitació temporal política, així com la seva exclusió en processos electorals.

Tot això passa a mesos d’uns comicis en sèrie en els quals AfD podria alçar-se com a primera força a l’est del país. Turíngia és un dels tres lands –estats federats– on se celebren al setembre. A Höcke se li atribueixen opcions d’obtenir per a AfD la seva primera victòria a escala regional, una fita per a un partit nascut el 2013 com a euroescèptic i convertit després en xenòfob, capitalitzador del vot de protesta, però també del neonazisme.

Serveis d’intel·ligència

El seu radicalisme ha col·locat AfD sota observació dels serveis d’intel·ligència en part del país. És un gran generador d’escàndols –va arribar a qualificar de "vergonya" el monument a les víctimes de l’Holocaust de Berlín–, però també recluta els millors resultats per al partit, cosa que ha permès arraconar el sector anomenat "moderat" fins a imposar la seva via extremista. Com a Trump, els escàndols no li han restat suports, més aviat al contrari. És cert que AfD ha perdut una mica d’ímpetu davant les eleccions europees, ja que ara se li pronostica un 17% o 18% dels vots –entre dos i tres punts menys que fa uns mesos–, però aquesta caiguda respon a la irrupció del nou populisme esquerrà capitanejat per Sahra Wagenknecht, que defensa com AfD la línia més dura en matèria d’immigració.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

El judici contra Höcke coincideix amb les investigacions contra Maximilian Krah i Petr Bystron, primer i segon en la llista d’AfD per a les eleccions europees i sota sospita d’estar al servei de les xarxes de desinformació de Rússia. Successius mitjans han tret a la llum revelacions sobre presumptes cobraments des de Moscou.

A AfD, com a altres partits ultradretans europeus, se l’identifica com a "prorussa" des de molt abans de les sospites sobre aquests líders.