Els Estats Units veten l’admissió de Palestina com a membre de l’ONU

Washington va deixar sense opcions en la votació del Consell de Seguretat l’intent palestí en plena guerra de Gaza

La foto del año de los World Press Photo 2024

La foto del año de los World Press Photo 2024 / MOHAMMED SALEM / REUTERS

3
Es llegeix en minuts
Idoya Noain

El somni de Palestina de ser reconegut com a Estat membre de les Nacions Unides i no merament observador va tornar a estar ahir a l’abast de la mà. Va morir pel veto dels Estats Units, membre permanent amb dret a veto en el Consell de Seguretat i principal aliat d’Israel, que va votar contra la resolució preparada per Algèria.

L’admissió va rebre 12 vots a favor, tres més dels que feien falta per encaminar l’admissió fins al triomf. El Regne Unit, membre permanent amb dret a veto també, es va abstenir, una cosa que també va fer Suïssa. I això va forçar Washington a utilitzar en solitari el seu veto per impedir el reconeixement de Palestina.

"Accions prematures aquí a Nova York fins i tot amb les millors intencions no aconseguiran que el poble palestí sigui estat", va dir a tall d’explicació del seu vot Robert Wood, el número dos de la missió nord-americana davant l’ONU, que va insistir també que el president Joe Biden "ha deixat clar que una pau sostenible a la regió només es pot aconseguir a través d’una solució de dos estats".

Pressions

Washington va estar mirant fins a l’últim moment de no haver de quedar retratat amb el seu veto. Els seus esforços van incloure lobby i pressions per intentar que la resolució algeriana no arribés als nou vots favorables. I cables diplomàtics revelats per The Intercept dimecres assenyalen que va pressionar especialment l’Equador perquè votés en contra i també perquè fes lobby contra el reconeixement amb Malta, Corea i el Japó. El país llatinoamericà està a l’ull de l’huracà pel seu assalt a l’ambaixada mexicana a Quito.

El resultat de la votació, en qualsevol cas, va demostrar la soledat dels Estats Units i el seu fracàs. A favor del reconeixement de Palestina van votar Rússia, la Xina i França, tres dels cinc membres permanents, i també Malta, Eslovènia, Sierra Leona, Algèria, Guyana, Moçambic, Equador, Corea i el Japó.

La sessió del Consell va arrencar al matí i va estar oberta més enllà dels 15 membres a les intervencions de 55 nacions més, incloent Espanya, que va estar representada en aquesta jornada històrica pel ministre d’Exteriors, José Manuel Albares.

Després d’una intervenció del secretari general, António Guterres, els primers a parlar van ser els representants de Palestina i Israel i, com era d’anticipar, els seus missatges van estar als antípodes. Ziad Abu Amr, representant especial del president de Palestina i membre del consell legislatiu palestí, va assegurar que el reconeixement obriria el camí d’una "veritable pau basada en la justícia" i seria "un important pilar per arribar a la pau perquè el conflicte palestino-israelià creua la frontera i impacta en altres regions del Pròxim Orient i el món". "¿Com podria aquesta resolució i el fet de passar a ser membre fer malbé la pau i la seguretat internacionals?", va plantejar també, apressant el Consell de Seguretat a acceptar la seva "responsabilitat històrica" i "fer justícia amb el poble palestí".

Just després va intervenir Gilad Erdan, l’ambaixador d’Israel davant l’ONU, amb un duríssim discurs no ja només contra l’admissió, sinó contra la mateixa ONU, a la qual va arribar a acusar d’estar "compromesa amb el multiterrorisme" i no amb el multilateralisme. El representant de Tel Aviv va parlar del Consell com un "cos polititzat" i va arribar a dir que "en el Consell de Seguretat el terror surt a compte".

Notícies relacionades

Guterres, per la seva banda, va renovar en el seu discurs la idea que cal avançar cap a "una solució de dos estats".

El dolor dels palestins, premi World Press Photo

La foto del año de los World Press Photo 2024 /

MOHAMMED SALEM / REUTERS

El fotoperiodista palestí Mohammed Salem ha capturat la imatge guardonada ahir pel World Press Photo com la foto de l’any: Inas Abu Maamar, de 36 anys, abraça la seva neboda morta, la Saly, de 5 anys, a Khan Yunis, un reflex «poderós i trist» del dolor i la pèrdua que pateixen els civils palestins que conviuen amb les bombes israelianes des d’octubre.