L’economia europea s’alenteix

Els últims indicadors confirmen que la Unió Europea (UE) s’està quedant cada cop més endarrerida econòmicament respecte a les altres grans potències, com els Estats Units i la Xina. L’informe semestral del Fons Monetari Internacional (FMI) ha detallat aquesta setmana que fins i tot Rússia, en plena guerra contra Ucraïna i sotmesa a draconianes sancions europees, està creixent quatre vegades més que Europa. L’FMI indica que l’economia russa va créixer un 3,6% el 2023 i que creixerà un 3,2% el 2024, mentre que l’eurozona va augmentar un 0,4% el 2023 i aquest any, un 0,8%. Els EUA, per la seva banda, van créixer un 2,5% el 2023, i el 2024, un 2,7%, mentre que les xifres per a la Xina són d’un 5,2% i un 4,6%, respectivament. L’FMI retalla el creixement de l’eurozona per al 2024 i el 2025 en 0,4 i 0,3 punts respecte al seu informe d’octubre i millora les previsions per als EUA, la Xina i Rússia.

Davant aquest preocupant panorama, la cimera europea es va limitar el 18 d’abril a citar ambiciosos objectius, però sense concretar mesures efectives per assolir-los, ni com finançar-los. Els Vint-i-set assenyalen en les conclusions que és necessari un nou pacte europeu de competitivitat que millori la base econòmica, industrial i tecnològica europea per assegurar la prosperitat i la sobirania estratègica de la UE. Però, davant les divergències sobre com aconseguir-ho, els Vint-i-set s’han limitat a esmentar objectius genèrics sobre els quals avançar, molts dels quals es repeteixen des de fa anys en les conclusions de les cimeres sense arribar a materialitzar-se, com desenvolupar una política industrial efectiva, millorar la interconnexió elèctrica, reduir la càrrega administrativa, corregir els dèficits d’infraestructures i eliminar barreres del mercat interior.

Advertències

Els Vint-i-set ni tan sols van aconseguir un decisiu impuls en la creació d’una unió integrada de mercats de capitals a la UE i només enumeren nou àrees en les quals continuar les negociacions, però ometen la supervisió i la fiscalitat. L’evolució econòmica de la UE va començar a despenjar-se significativament de la nord-americana a partir del 2008 amb la política d’austeritat imposada per Alemanya i la Comissió Europea i sobre els efectes nefastos dels quals van advertir Washington i diversos premis Nobel d’economia. Des del 2008 fins al 2022, el producte interior brut (PIB) per càpita en dòlars corrents va créixer l’1% a la UE, mentre que en el mateix període va créixer el 57% als Estats Units, indica el Banc Mundial.

La guerra d’Ucraïna ha suposat un nou cop a l’economia europea a causa de l’increment dels preus energètics, la pèrdua de poder adquisitiu, els elevats tipus d’interès i la minva de fluxos comercials. La reactivació postpandèmia es va interrompre abruptament i després del tercer trimestre del 2022 el creixement trimestral de la UE està estancat, indica l’Eurostat. Per contra, amb la guerra d’Ucraïna, l’economia nord-americana es va recuperar del sot del primer semestre del 2002 i des d’aleshores registra un vigorós creixement trimestral, impulsada per una elevada inversió pública. Gran part del creixement nord-americà es deu al fet que els EUA no es van veure afectats per l’increment del preu del gas i de l’electricitat per la guerra d’Ucraïna –a diferència de la UE– i també per l’impacte econòmic positiu de l’arribada massiva de llatinoamericans, assenyala la directora de l’FMI, Kristalina Georgieva.

Notícies relacionades

Hamàs entrega quatre cossos d’ostatges morts, entre els quals dos nens

Alemanya, davant l’allau aranzelària

Precisament, l’elevat preu de l’energia a la UE és un dels seus principals obstacles al creixement, destaca l’informe que l’ex primer ministre italià Enrico Letta va presentar en la cimera. La reducció del preu de l’electricitat per a les llars i la indústria ha de ser una prioritat, remarca l’informe. Letta també va insistir que la UE no pot continuar gastant els diners a desenvolupar la indústria d’altres potències en detriment de l’europea, com fa actualment en defensa i tecnologies punta.

El 78% de la despesa en equip militar dels Vint-i-set serveix per finançar indústries fora de la UE, principalment dels EUA. Letta va apressar la UE a dotar-se d’instruments financers per contrarestar els subsidis massius que atorguen els EUA, la Xina i altres potències per desenvolupar les seves indústries. També soscava la sobirania estratègica de la UE el fet que més del 75% dels principis actius de les seves medecines s’elaborin fora, assenyala l’informe. La indústria de la UE ha perdut 854.000 llocs de treball en els últims quatre anys i la producció industrial de l’eurozona ha caigut el 6,4% en un any, segons l’Eurostat.