Els reptes del futur Europarlament

La nova legislatura europea, resultat de les eleccions al Parlament Europeu del 9 de juny, es posarà en marxa en un context geopolític més regirat que mai. Continuaran els mateixos desafiaments de política exterior amb què acabarà el curs la setmana vinent a Estrasburg: una guerra a Ucraïna estancada i amb Rússia en posició de força, un conflicte al Pròxim Orient que amenaça de fer esclatar tota la regió, una creixent rivalitat tecnològica amb la Xina amb més contenciosos oberts que mai que amenacen d’acabar en guerra comercial, una limitada influència en un continent clau com és l’Àfrica i unes relacions amb l’Amèrica Llatina que continuen sense enlairar-se i amb el pacte comercial amb els països del Mercosur bloquejat.

Guerra a Ucraïna.

La guerra ha entrat el febrer del 2024 en el seu tercer any amb el renovat compromís de la Unió Europea d’ajudar Kíiv –amb un fons de 50.000 milions d’euros– a resistir l’invasor rus tot el temps que faci falta. Una promesa de "vida o mort" que s’haurà de traduir aquest any en el subministrament massiu d’artilleria i munició, en quantitats regulars i suficients, perquè Kíiv pugui repel·lir els atacs amb drons i míssils que estan destruint a poc a poc les infraestructures bàsiques del país. Aquesta necessitat de munició, particularment de sistemes de defensa aèria i bateries Patriot, seguirà sent un dels principals desafiaments aquest 2024. "Atesos els dubtes d’Occident a l’hora d’augmentar la producció d’armes i la falta de planificació per al període posterior a la contraofensiva, el 2024 serà el moment més difícil per a Ucraïna des dels primers dos mesos de la invasió", augurava fa uns mesos Gustav Gressel, analista de l’ECFR.

Conflicte al Pròxim Orient.

L’atac de l’organització terrorista Hamàs contra Israel del 7 d’octubre i la posterior resposta militar contra la Franja de Gaza per part del Govern de Benjamin Netanyahu, que s’ha saldat fins ara amb gairebé 34.000 morts i milers de desplaçats, ha revifat una confrontació que amenaça de convertir-se en una guerra regional i provocar un sisme a tot el Pròxim Orient. Sobretot, arran de l’atac massiu amb 300 drons i míssils llançat fa uns dies per Teheran contra Israel. El cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, ha reconegut aquesta setmana que la regió es troba al caire d’"un precipici profund" i es multipliquen els contactes diplomàtics i les crides, tant a Israel com a l’Iran, dos països amb armes nuclears en els seus arsenals, perquè evitin que la tensió esquitxi altres veïns de la zona com el Líban, el Iemen, Síria o l’Iraq.

Rivalitat creixent amb la Xina.

El diagnòstic de Brussel·les sobre la Xina és clar: "S’ha tornat menys oberta al món i més repressiva a casa mentre adopta una postura més assertiva a l’exterior, recorrent a la coerció econòmica, a boicots de productes europeus i controls d’exportació de matèries primeres crítiques". Per a la UE, el gegant asiàtic és un soci i un competidor, però també un rival sistèmic. I, tot i que no arriba al xoc que manté Washington amb Pequín, la tibantor amb un soci cada vegada més tancat i autoritari és creixent. No només per les tensions que continua provocant la postura equidistant de la Xina a Ucraïna, sinó també per la competència deslleial que exerceix Pequín i l’extremada vulnerabilitat i dependència europea. En els últims mesos Brussel·les ha obert investigacions antisubsidis per la importació de cotxes elèctrics i contra fabricants xinesos de turbines eòliques que suposadament inverteixen a Europa dopats amb fons públics, i estudien sumar a la llista les licitacions d’equipament mèdic.

Relacions amb l’Amèrica Llatina.

La cimera UE-Amèrica Llatina i el Carib celebrada el juliol de l’any passat, amb Espanya com a presidència semestral de la UE, va fer que la mirada del club es traslladés per uns mesos a l’altre costat de l’Atlàntic i es renovés l’aliança i l’associació estratègica amb la regió, on el bloc europeu s’ha compromès a invertir 45.000 milions fins al 2027. La UE disposa d’una extensa xarxa d’acords comercials entre els 27 estats membres i 33 països de la regió i és el tercer inversor al continent. L’acord comercial entre la UE i els països del Mercosur (l’Argentina, el Brasil, el Paraguai i l’Uruguai), cridat a crear una àrea de lliure comerç de 800 milions de persones, continua no obstant bloquejat. Països com França s’hi han oposat a capa i espasa al·legant que permetria importar a la UE productes que no respecten les mateixes regles que sí que han de complir els productors europeus. Malgrat la postura de París, la Comissió Europea afirma que posar el focus a Llatinoamèrica ajudarà en els esforços europeus per reduir la dependència de la Xina, i que continuarà sent un acord prioritari.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

La influència a l’Àfrica.

L’Àfrica és el veí més pròxim de la Unió Europea. Un continent "clau", amb més de mil milions de persones que allotja alguns dels països més pobres del planeta, molts dels quals molt debilitats per conflictes i terrorisme com és el cas de la regió del Sahel (Burkina Faso, Mauritània, Mali, el Níger i el Txad), una zona estratègica per a la UE en termes de seguretat. Un continent també molt permeable a la influència de la Xina o Rússia en el qual la UE s’intenta reposicionar amb una inversió de 150.000 milions, que tindran per objectiu el desenvolupament d’infraestructures. "Hem de repensar el nostre enfocament cap a l’Àfrica per oferir més cooperació i comprendre que l’estabilitat dels estats africans és part de la nostra seguretat", deia al febrer Josep Borrell durant una reunió ministerial. La intenció de Brussel·les és presentar una nova comunicació sobre les relacions amb l’Àfrica en la segona meitat del 2024.