Rússia i l’Iran, un matrimoni de conveniència

Rússia es veu a si mateixa com el far del cristianisme ortodox. La República Islàmica de l’Iran, com el símbol de l’islam xiïta, es considera el propi de la seva religió. Aquesta diferència és insignificant quan es parla de relacions internacionals, com evidencia l’entesa entre Teheran i Moscou, un dels més sòlids per al Kremlin en el Pròxim Orient, marcada principalment pels seus interessos comuns, més que per les seves similituds. Els drons Shahed que ataquen infraestructures clau a Ucraïna de la mà de Rússia són un dels múltiples detalls que exemplifiquen la sinergia antioccidental dels dos estats.

En aquests temps de tensió entre l’Iran i Israel, Moscou té una postura ferma però prudent en la qual demana calma els seus països afins al Pròxim Orient. Això sí, la culpa que Israel bombardegi Damasc i, per tant, el consolat iranià, segons el Kremlin, és dels Estats Units, com va apuntar dimarts el viceministre d’Afers Exteriors de Rússia, Serguei Riabkov. "El que està passant es podria haver evitat si no fos pel patrocini de Washington des de fa molt temps, que continua durant l’operació de Gaza. Els Estats Units, amb la seva posició, estimulen la màxima línia dura dels dirigents israelians cap a l’Iran i altres països, és un fet evident", va dir. És un posicionament semblant al que es planteja des de Teheran. Ebrahim Raisi, el president iranià, va agrair dimarts el suport rus a la resposta iraniana contra Israel i també va aprofitar per criticar el rol destructiu d’alguns països occidentals, que ha obligat l’Iran a respondre al país hebreu.

Un dels punts en comú entre l’Iran i Rússia és que tots dos estan fortament sancionats per països occidentals, especialment els Estats Units, una situació en la qual es recolzen mútuament. L’exemple més recent és com Teheran es va convertir en un pas necessari perquè molts productes arribin a Rússia. Des que va començar la guerra entre Rússia i Ucraïna el 2022, el comerç per al país euroasiàtic s’ha convertit en una gimcana per rebre alguns productes fabricats a Occident, com telèfons i vehicles. Per evitar que deixin d’arribar al mercat rus, l’Iran es va convertir des d’aleshores en un important node que es coneix com a "importació paral·lela". Aquesta pràctica implica que és legal vendre un producte sense permís del fabricant sempre que s’obtingui de manera legal en un altre país, una mena de contraban legal. Com explica el diari britànic The Guardian, l’Iran és un dels passos que ha de seguir un BMW per arribar a Rússia des de l’Índia.

Malgrat que l’Iran i Rússia comparteixen alguns interessos, Dina Esfandiary, experta del Crisi Group, explica a la pàgina d’aquest think tank que "la relació actual entre l’Iran i Rússia no és exactament molt pròxima, sinó que sembla més aviat una relació de socis comercials que no pas una amistat genuïna". A més del rebuig de les sancions i les postures antioccidentals, també apunta Esfandiary que els uneix "el seu antagonisme a la intervenció occidental en els afers d’altres països" i que han descobert que tenen "molt a oferir-se mútuament".

Amistat històrica

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Atac israelià a una base militar i a un edifici al Líban

Rússia és, malgrat alguns detalls importants que han canviat, el clar successor de la Unió Soviètica. Com a tal, conserva la major part dels aliats que va tenir en l’aventura comunista que va acabar el 1991. Cuba, Vietnam, Sèrbia... I l’Iran. Actualment no hi ha cap senyal que l’amistat iranorrusa s’hagi d’acabar aviat, una afirmació evidenciada per les paraules del portaveu del Kremlin Dmitri Peskov, que va assegurar en una roda de premsa dimecres passat que Rússia manté "contactes de treball molt constructius amb Teheran". La que va ser l’antiga Pèrsia va ser un estret aliat dels Estats Units i d’altres estats occidentals fins que va arribar la Revolució Islàmica de 1978, que va donar la volta a la truita i va convertir el país en un dels bastions contra els interessos occidentals.

Actualment els dos països tenen alguns enemics i aliats en comú que consoliden el seu vincle, com és el cas de Síria, que és el més pròxim a Moscou i el que se sol considerar l’aliat més pròxim de l’Iran. Bashar al-Assad deu al Kremlin i a l’Iran el fet d’haver guanyat la Guerra Civil siriana i haver organitzat junt amb Teheran milícies com Hezbol·là i Hamàs. Tant l’Iran com Rússia formen part del que autors com Adam Taylor consideren un "nou eix del mal" juntament amb la Xina i Corea del Nord. Tot i que per ara no hi ha una aliança formal entre l’Iran i Rússia, la cooperació entre els dos estats podria anar in crescendo a causa dels seus ja intensos vincles en els àmbits militars, econòmics i polítics.