Quan Portugal es va alliberar amb clavells

L’imperi portuguès va ser l’últim a desprendre’s de les seves colònies a l’Àfrica. A principis de la dècada del 1970, el control dels territoris d’ultramar s’havia convertit en un llast per al progrés de Portugal i per contenir els fluxos migratoris, principalment en direcció a França, Bèlgica, Alemanya, Suïssa i el Regne Unit.

Els joves que seguien la carrera militar, una de les vies d’ascens social, havien de passar per la penosa experiència de les guerres africanes. Des de finals dels anys 50 fins a mitjans dels 60 van néixer i es van consolidar moviments d’alliberament que van arribar a controlar parts importants del territori. En el si d’un sector important dels oficials joves es van escampar la desmoralització i el convenciment que aquelles eren guerres sense sentit i que la liquidació de les colònies era l’única forma de rescatar Portugal del retard.

Tot va començar a les 22.55 del 24 d’abril del 1974: Rádio Emissores Associados de Lisboa va emetre la cançó E depois os Adeus, de Paulo de Carvalho, que dies abans va representar Portugal al festival d’Eurovisió. Va ser el senyal perquè les unitats mobilitzades per al cop es preparessin als llocs prèviament assignats. Hora i mitja més tard, a les 00.25 del dia 25, Rádio Renascença, propietat de l’Església, va emetre Grándola, vila morena, la cançó revolucionària de José Zeca Afonso prohibida pel Govern. A partir d’aquest moment, es van succeir els esdeveniments en totes les guarnicions i quan es feia de dia eren pocs els focus de resistència, entre d’altres la seu de la PIDE (la policia política) a Lisboa, on es van registrar quatre morts i diversos ferits abans de la rendició. Entrat el matí va ser un fet que el Moviment de les Forces Armades (MFA) era amo de la situació, artífex d’una revolució gairebé incruenta.

Aquells dies es complia la tradició anual de les venedores de clavells a la plaça de Rossío, centre històric de Lisboa. Quan alguns vehicles militars hi van arribar, les floristes van donar nom a la caiguda de la dictadura: va ser per sempre la revolució dels clavells perquè van decidir posar aquesta flor a la boca dels fusells i al canó dels blindats. La desfilada militar espontània a la capital i en altres ciutats es va convertir en una gran festa popular.

Pacte polític

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

La matinada del 26 va aparèixer a la Radiotelevisió Portuguesa el general António de Spínola, que va proclamar el respecte a les llibertats democràtiques al final de 48 anys de dictadura. Va néixer la tercera república mitjançant un pacte polític en què va participar tot l’espectre ideològic i que va ser tutelat pels capitans d’abril, els oficials que van organitzar el cop.

Els dies següents es van concretar tres institucions amb funcions específiques: l’assemblea de l’MFA, la Junta de Salvació Nacional, que va nomenar president provisional el general António de Spínola, i el Govern provisional, encapçalat per Adelino da Palma Carlos. Gradualment, es va anar diluint la influència del període revolucionari. Una part important dels expatriats de la dictadura i dels intents colpistes van tornar a Portugal; la gran majoria dels militars que per una o altra raó van ser jutjats, entre ells Otelo Saraiva de Carvalho, van ser rehabilitats; es van atenuar les passions, i es va asserenar la confrontació ideològica.