Xi visitarà França, Sèrbia i Hongria en el seu primer viatge a Europa en un lustre

El president xinès, Xi Jinping, viatjarà a Europa quan les relacions amb Brussel·les pateixen pel presumpte suport de Pequín a Moscou i les seves pràctiques comercials. França, Sèrbia i Hongria són les etapes de la iniciativa presidencial que es desenvoluparà entre el 5 i el 10 del mes vinent i que suposa la plena normalització diplomàtica. La Xina va imposar el guaret en els anys del coronavirus i l’aixecament dels seus dics va estimular una romeria de líders globals cap a Pequín. El flux és ja bidireccional, amb freqüents parades a Europa, una prioritat per a la política exterior xinesa.

No hi haurà etapa més rellevant que París. Allà Xi conversarà amb el seu homòleg francès, Emmanuel Macron. La visita, segons el Ministeri d’Exteriors xinès, injectarà "estabilitat en el desenvolupament de les relacions bilaterals amb Europa i contribuirà a la pau i l’estabilitat al món". També espera que s’enforteixin els llaços amb Sèrbia, aliena a la Unió Europea, després de la reunió que mantindrà Xi amb el seu president, Aleksandar Vucic. I a Hongria disfrutarà de la seva última i més fluida parada. El seu primer ministre, Viktor Orbán, és un acèrrim sinòfil que ignora amb atreviment les crítiques de Brussel·les i va atendre a Pequín l’última edició de la Ruta de la Seda, la iniciativa gegant comercial xinesa, en un context de boicot occidental. Tant Hongria com Sèrbia desatenen les súpliques europees d’afegir-se a les sancions contra Moscou després de la invasió d’Ucraïna.

La guerra a Ucraïna

Hi ha entre Macron i Xi una aparent amabilitat malgrat les oposades posicions geopolítiques i econòmiques. Macron ha airejat un possible enviament de tropes a Ucraïna i ha exigit una vegada i una altra a Pequín que utilitzi la seva influència perquè Vladímir Putin entri en raó.

Notícies relacionades

Nepal, ‘fàbrica’ de mercenaris russos

Onada de detencions durant les protestes ciutadanes a Turquia

França va liderar l’any passat una investigació a la Comissió Europea sobre els subsidis estatals als vehicles elèctrics xinesos. Pequín va contraatacar amb una altra investigació antidúmping sobre els conyacs europeus, francesos en la seva gairebé totalitat. Però la Xina, per sobre d’aquestes friccions, valora la independència francesa sobre el discurs monolític europeu i l’hostilitat nord-americana, el seu pragmatisme i la seva voluntat de tendir ponts abans que cremar-los.

Pequín ha enviat en les últimes setmanes diplomàtics i alts funcionaris a Europa per frenar les imminents barreres als productes xinesos que defensen Ursula von der Leyen, cap de la Comissió, i altres entusiastes atlantistes. El viatge de Xi, alfa i omega de la política xinesa, emfatitza la rellevància d’unes relacions que va enterbolir la invasió russa d’Ucraïna. El sector de les energies renovables ocupa el centre del debat i empeny Brussel·les a un dilema shakespearià: fracassarà la revolució verda sense la Xina, líder incontestat del sector, però el cabal sense frens dels seus vehicles elèctrics, turbines eòliques o panells solars amenaça de lapidar la indústria europea.