Menjar i assaltar ambaixades

Diplomàcia gastronòmica

Fixin-se que Daniel Noboa es permet assaltar una ambaixada, però a canvi dona l’oportunitat al representant del país ultratjat de triar el menú. La història universal no seria tan plena de guerres i massacres si els seus protagonistes haguessin posseït el savoir faire de l’actual president equatorià. Moltes vides ens hauríem estalviat si, per exemple, després d’intentar l’assalt a l’ambaixada nord-americana a Saigon el 1968, Ho Chi Minh hagués convidat Nixon a menjar arròs amb peix o rotllets de primavera, fins Kissinger s’hauria apuntat al tiberi, i taula rasa. Si, després d’envair Polònia, Hitler hagués convidat els líders d’aquell país –o el que quedava d’ells– al costat dels de França i Anglaterra, a menjar unes bones salsitxes bavareses, hauríem evitat uns quants milions de morts.

–Quedi’s amb Polònia, Adolf, quedi’s. Però serveixi’ns una mica més de cervesa per acompanyar tanta carn freda, dit sigui sense segones.

Daniel Noboa i la seva diplomàcia gastronòmica han aparegut una mica massa tard en les nostres vides.

Noboa va néixer a Miami i el seu pare és considerat la persona més rica de l’Equador, així que –un pare sempre està disposat a donar un cop de mà al nen– als 18 anys ja va poder fundar la seva pròpia empresa, dedicada a l’organització d’esdeveniments. A l’edat en què els joves van a esdeveniments, ell els organitzava; per tant, no és estrany que quan aquells joves, ja d’adults, creuen que les ambaixades són part inviolable de les nacions, ell les assalti. Noboa va sempre un pas per davant. La Convenció de Viena sobre Relacions Diplomàtiques li sona a cosa d’altres temps, l’únic que coneix de Viena són els panets, el pastís Sacher –sempre la gastronomia present– i el concert d’Any Nou. Que vagin amb compte a l’Òpera de la capital austríaca si un dia vol acudir a l’esdeveniment i no hi ha entrades: és capaç d’enviar la policia especial a assaltar l’edifici per poder asseure’s tranquil·lament en una llotja, no té miraments Noboa si se li posa al cap picar de mans al compàs de la Marxa Radetzky. Ja els convidarà després a una escalopa vienesa per disculpar-se.

Notícies relacionades

Jean-Pierre Lacroix : "El nombre de conflictes que impacten massivament en civils no té precedents"

Els EUA amenacen veladament el Brasil per la seva batalla amb Musk

Un paio que es cria a Miami no va amb contemplacions, així que a l’Equador qualsevol ambaixada estrangera ha passat a tenir el mateix estatus que una favela de Rio: hi pot entrar la policia i emportar-se el que li plagui, que per això és la policia. No ha de trigar gaire la promulgació d’una nova llei que acabi amb aquesta altra molèstia de les valises diplomàtiques, a partir de la qual als ambaixadors no només se’ls revisarà tot l’equipatge minuciosament, sinó que se’ls despullarà per inspeccionar a fons tots els orificis del seu cos susceptibles d’amagar el que sigui. Per descomptat, una vegada explorat, l’ambaixador serà complimentat amb un llapingacho, plat típic del país que de manera tan carinyosa l’acaba d’acollir. Fins i tot amb aquests bonics detalls, no serà precisament l’Equador el primer lloc del món sol·licitat pels membres de la carrera diplomàtica, però tot sigui pel bé de la seguretat ciutadana, o per la peculiar idea que Noboa en té.

Per això, a partir d’ara les forces armades de l’Equador podran portar a terme operacions conjuntament amb la policia sense necessitat de decretar l’estat d’excepció. En un recent referèndum, els ciutadans han acceptat que així sigui, desconec si perquè se senten actualment molt desemparats o perquè tenen l’esperança que, si l’exèrcit i la policia entren a casa seva per error, l’endemà rebran un xurrasco amb patates, cortesia del president Noboa.