El Marroc es ven com un país estable davant els riscos del Sahel
El rei alauita fomenta el seu pla de convertir la zona del Sàhara Occidental sota el seu control en una «porta de l’Atlàntic» amb un port / El Front Polisario critica que es faci negoci en territori sahrauí
El Govern marroquí accelera per vendre la seva proposta de convertir el Sàhara Occidental en una mena de gran port que permeti crear una zona econòmica amb els països del Sahel (Mali, Níger, Burkina Faso...). Vol que el territori (sota el seu control, però disputat amb el Front Polisario i per descolonitzar per a l’ONU) es transformi en una porta d’accés cap als països de l’Àfrica subsahariana central i, d’aquests, a l’oceà Atlàntic. Pretén aixecar carreteres, ports i zones industrials.
Aquesta és una iniciativa recent del rei Mohamed VI i va ser una de les propostes del país magribí al fòrum d’inversions que va organitzar a Madrid el 16 d’abril per promoure que les empreses espanyoles s’estableixin a la regió de Dajla-Río de Oro. Entre la comunitat sahrauí, que considera que invertir al territori ocupat és afavorir la seva annexió pel Marroc, el pla va causar irritació.
"La regió de Dakhla-Oued Ed-Dahab (al sud del Sàhara Occidental) és una de les 12 regions marroquines, i és la porta de l’Àfrica cap a l’Atlàntic: un nou port d’accés al mar", va declarar l’ambaixadora del Marroc, Karima Benyaich, a aquest diari. Insistia que tant aquesta zona com la seva ciutat principal, Dajla, l’antiga Vila Cisneros, pertanyen al regne alauita. El Front Polisario, a l’exili en els camps de Tinduf (Algèria), lliura una guerra per recuperar-la des de fa mig segle, quan Espanya va abandonar la que era la seva província 53.
Desenvolupament
"Sa Majestat [Mohamed VI], el novembre passat, va apostar per una nova iniciativa de l’Atlàntic per promoure el desenvolupament de tots els països africans, inclosos els del Sahel", va afegir la diplomàtica. "No podem només parlar de violència i terrorisme: hem d’oferir a aquests pobles les condicions per desenvolupar-se".
Al Sahel central, sota el desert del Sàhara, hi ha un grup de països africans que pateixen una inestabilitat sense precedents: cops d’Estat al Txad, Mali, Níger, Burkina Faso i Guinea, que són ara en mans de juntes militars i viuen sota el jou de l’amenaça gihadista. Són 13 milions de persones que han hagut d’escapar de la gana, la violència, la misèria i els efectes del canvi climàtic.
El Marroc intenta que cali la idea del país com una mena de tap cap a la inestabilitat de la zona. "Ens separen 14 quilòmetres de les Canàries. Estem destinats a portar-nos bé", va dir Benyaich. "Sempre es parla del Marroc com un problema, però poc es parla d’altres països. ¿Què està passant a la regió? El Marroc és un país estable. ¿Qui col·labora millor amb Espanya, en tots els aspectes?".
Espanya i la Unió Europea busquen la contenció dels efectes migratoris amb aliances amb països com Mauritània, el Marroc o el Senegal, que inclouen partides milionàries i presència de Guàrdia Civil, Policia i agents de Frontex. A aquest polvorí és al que es referia l’ambaixadora.
El 2015, Mohamed VI va llançar un programa de desenvolupament de les que anomena províncies del sud. Uns 7.200 milions d’euros d’inversions en un pla per millorar la connexió entre el Sàhara Occidental i la resta de l’Àfrica. El Front Polisario ho critica com un intent de consolidar per la força dels fets el control marroquí sobre un territori que no li pertany. El 2023, la justícia europea va anul·lar els acords de comerç i pesca amb el Marroc i va donar la raó al Front Polisario, com a "representant legítim" del poble sahrauí, que no es pot fer negocis amb unes riqueses en disputa. "Dajla és avui la porta al Marroc cap als països subsaharians", va dir a aquest diari Khattat Yanja, president del Consell Regional de Dakhla. ¿Com es pot demanar invertir en una regió com el Sàhara, amb qüestions legals per resoldre? "No podem danyar tota aquesta població i privar-los del desenvolupament. Tenim dret a desenvolupar les nostres regions".
Entre els projectes per a la zona destaca el nou port Dakhla Atlantique, per promoure el comerç directe entre el Marroc i els seus socis africans, amb una inversió de gairebé 1.000 milions d’euros, segons la consultora Blueberries. També estan en marxa una autopista de 1.000 quilòmetres de Tiznit a Dajla, dues plataformes logístiques als llocs fronterers amb Mauritània de Guerguerat i Bir Guenduz i es preveu una estació dessaladora d’aigua de mar, amb una inversió de gairebé 200 milions.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- Tres hores que van canviar el Barça
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia