El tempteig de Von der Leyen als ultres polaritza el tauler alemany

"Al Parlament Europeu no hi pot haver cap tipus de coalició amb la ultradreta, ni una miqueta o només amb alguns, o veurem com. Hi ha d’haver un tallafoc estricte", va acabar dient el canceller Olaf Scholz, en un acte del seu Partit Socialdemòcrata (SPD) de cara a les eleccions europees, en presència del seu cap de llista Nicolas Schmit i altres destacats correligionaris del bloc comunitari.

Els dos polítics, el conservador i el socialdemòcrata, es referien així, per al·lusions, a l’"acostament" cap a l’extrema dreta plantejat per Von der Leyen, cap de llista del Partit Popular Europeu (PPE) i aspirant a un segon mandat al capdavant de la CE. La política alemanya ha agitat el tauler polític al no excloure que acabi comptant amb el suport d’un dels grups de l’Eurocambra d’aquest espectre, els Demòcrates i Reformistes Europeus (ECR). A aquest pertanyen, entre d’altres, Vox, els Germans d’Italia de la primera ministra Giorgia Meloni, l’ara opositor Llei i Justícia (PiS) polonès, així com ultres suecs i els finlandesos. Continua descartant, en canvi, Identitat i Democràcia, el grup que integren Alternativa per a Alemanya (AfD), el Partit de la Llibertat del neerlandès Geert Wilders o l’Agrupació Nacional de la francesa Marine Le Pen.

Que Von der Leyen temptegi uns i exclogui els segons té a Alemanya una lectura interna: el bloc conservador format per la CDU i la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU) rebutja qualsevol aliança amb la AfD. Així es va aprovar en successius congressos amb Angela Merkel en el poder. El seu successor en la direcció del partit, Friedrich Merz, ha defensat fins ara aquest tallafoc. L’AfD està identificat com a partit prorús, còmplice amb les xarxes de desinformació del Kremlin i sota sospita de servir als interessos comercials de Pequín. Un partit autodenominat patriota, que en realitat sent "admiració per les dictadures", com titulava aquests dies el diari Süddeutsche Zeitung.

El tempteig de Von der Leyen cap a l’ECR marcarà el congrés federal de la CDU que s’obre avui i davant el qual intervindrà la presidenta de la CE dimecres. Dins del partit hi havia ja un corrent intern que reclamava obrir "diàlegs" amb l’AfD, perquè els ultres podrien acabar convertint-se en la primera força en les eleccions regionals convocades per al setembre a l’est del país. És un debat complex, fins i tot tòxic per a la CDU, que sota Merz ha abandonat la línia centrista que va caracteritzar Merkel per girar a la dreta.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Irlanda aposta per un Govern de continuïtat davant el Sinn Féin

El bloc conservador alemany ocupa la primera posició en intenció de vot a escala nacional i també davant els comicis europeus. Se la situa en un 30%, més de 10 punts d’avantatge sobre l’AfD, en segona posició. Els socialdemòcrates de Scholz van començar a recuperar terreny enmig dels múltiples escàndols que emboliquen la ultradreta. Podrien empatar amb l’AfD o treure’ls el segon lloc.

Scholz insisteix que en el rebuig dels ultres no hi caben mitges tintes. I ha apressat els conservadors a definir una "línia clara" en els comicis europeus. Això significa que Von der Leyen no pot donar per segur el suport dels socialdemòcrates –que precisarà per ser reelegida per a la nova Eurocambra– mentre no descarti l’extrema dreta.