Berlín endurirà les lleis davant l’augment d’agressions a polítics

Alemanya endurirà les lleis de tinença d’armes, contra les agressions, la intimidació o l’assetjament fins i tot verbal a càrrecs electes davant l’alarma creada pels atacs a un eurodiputat socialdemòcrata i altres polítics en plena campanya electoral de les eleccions europees del mes de juny.

"Hem d’aturar aquesta espiral d’odi i violència, fer que els agressors sentin sobre seu el pes de la llei", va afirmar la ministra alemanya de l’Interior, la socialdemòcrata Nancy Faeser, després de la reunió d’urgència mantinguda amb els seus homòlegs dels governs regionals. L’atac sofert divendres passat per l’eurodiputat Matthias Ecke, així com el d’un altre voluntari d’Els Verds, tots dos a la mateixa ciutat de Dresden, a l’est del país, són un reflex de la creixent agressivitat i disposició a la violència contra els polítics, va recordar el titular de Baviera, el conservador Joachim Hermann. "El caldo de cultiu poden ser els missatges d’odi difosos a les xarxes socials, que també hem d’aturar", va afegir per la seva part Faeser.

Marxes ultradretanes

Notícies relacionades

La UE demana que els europeus s'aprovisionin amb subministraments d'emergència davant una possible guerra o crisi climàtica

El xat de seguretat dels homes de Trump filtrat revela una estratègia contra Europa

L’atac contra Ecke, que va patir greus ferides a la cara i va haver de ser operat diumenge, evidencia la necessitat d’una protecció més gran no només en actes de campanya, sinó fins i tot en l’àmbit privat. Especialment vulnerables són els polítics locals, que sovint veuen discórrer davant de la porta de casa seva marxes ultradretanes.

Les xifres són més que alarmants, va admetre la ministra. Només el 2023 hi va haver 3.800 delictes contra funcionaris públics, cosa que suposa un augment del 13% respecte a l’any anterior. Respecte a càrrecs polítics, els atacs van escalar un 53%, fins a situar-se en els 2.710. El més gran nombre d’aquestes agressions van ser contra polítics del cogovernamental partit d’Els Verds, amb un total de 1.219 casos, mentre que es van denunciar 478 agressions a representants de la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD) i 420 a membres del Partit Socialdemòcrata (SPD) del canceller Olaf Scholz. La resta es reparteix entre càrrecs de l’així mateix governamental Partit Liberal (FDP), de l’Esquerra o, en última posició, del bloc conservador.