Les complexes relacions amb la Xina

La gira per Europa aquesta setmana del president xinès, Xi Jinping, reflecteix les complexes relacions de la Xina amb la Unió Europea (UE) i les contradiccions dels estats europeus. Xi ha buscat suavitzar les tensions polítiques i comercials amb la UE i estrènyer els llaços amb els seus dos principals aliats europeus: Hongria i Sèrbia. La Xina confia que podrà millorar les relacions amb la UE si Donald Trump guanya les eleccions presidencials nord-americanes de novembre, atesa la seva hostilitat envers Europa.

La UE defineix la Xina simultàniament com un "soci negociador", un "competidor econòmic" i un "rival sistèmic". Aquest plantejament que vol incloure totes les opcions sense prioritzar-ne cap, establert el 2019, accentua la desconfiança mútua i debilita la influència de la UE sobre Pequín. En la pràctica, condueix a reaccions a curt termini a qüestions immediates, principalment a remolc dels objectius nord-americans, en lloc d’actuar partint d’uns plans coherents europeus a llarg termini, recolzats per uns fons adequats per poder materialitzar-los i que responguin als mateixos interessos de la UE a l’inestable món multipolar actual, en el qual la sintonia amb Washington no està del tot garantida.

Després de la visita del canceller alemany, Olaf Scholz, a Pequín a l’abril, la gira de Xi exemplifica la preferència de la Xina pel tracte directe amb els governs en detriment de les institucions de la UE i reflecteix quins són els seus països prioritaris. França ha sigut l’escala inicial de la primera visita de Xi a Europa en cinc anys, reiterant que la Xina considera Alemanya i França els seus principals interlocutors a la UE, ja que tots dos són els principals socis comercials i inversors europeus a la Xina.

Itàlia, exclosa de la gira

Itàlia, tercera economia de la UE i tercer importador europeu de la Xina, ha quedat exclosa de la gira, després que la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, abandonés al desembre la seva participació en el projecte d’infraestructures xinès conegut com la Nova Ruta de la Seda (BRI). Per contra, amb la seva visita a Budapest i Belgrad, Xi ha ressaltat la importància política i econòmica que confereix als dos estats prorussos. Hongria assumirà l’1 de juliol la presidència semestral rotatòria de la UE i Sèrbia és el principal país balcànic i negocia la seva adhesió a la UE des del 2013. Scholz es va mostrar conciliador i pragmàtic a Pequín, atès el paper clau de la Xina per a la seva economia i la seva indústria. El president francès, Emmanuel Macron, va ser més combatiu davant Xi sobre la guerra a Ucraïna i va demanar més equitat en aranzels, accés a mercats i subsidis.

Macron, no obstant, va cortejar Xi perquè la Xina inverteixi més a França, en especial els fabricants de cotxes elèctrics, malgrat ser l’instigador de la investigació de la Comissió Europea (CE) per competència deslleial pels subsidis xinesos als seus automòbils elèctrics. Va ser la presidenta de la CE, Ursula von der Leyen, convidada per Macron a una reunió trilateral amb Xi, la que es va mostrar més bel·ligerant, demanant fins i tot que la Xina reduís la seva "sobrecapacitat industrial". El dèficit comercial de la UE amb la Xina, tot i que es va reduir el 2023 per la caiguda de les importacions, encara és més del doble que el 2017.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

La visita de Xi a Sèrbia va coincidir amb el 25è aniversari del bombardeig de l’ambaixada xinesa a Belgrad per l’OTAN durant la guerra de Kosovo (a 300 quilòmetres de la capital sèrbia) i que la Xina considera un afront inesborrable. L’OTAN va atribuir el bombardeig a un error, tot i que dos factors mantenen una ombra de dubte: les diferents explicacions de l’error facilitades per l’OTAN (mapa de Belgrad desfasat, tret fallit a un altre objectiu) i les reiterades acusacions que la Xina ajudava Sèrbia formulades per l’OTAN durant les setmanes prèvies als corresponsals que érem allà. Xi va firmar a Belgrad nous acords d’inversió amb Sèrbia i l’1 de juliol entrarà en vigor el seu acord de lliure comerç amb la Xina.

La gira de Xi va acabar a Hongria, on la Xina premia el suport polític del primer ministre, Viktor Orbán, amb massives inversions en indústria i infraestructures. Les empreses xineses porten invertits 16.000 milions en territori hongarès.