¡Adeu, Israel!

Notícies relacionades

Trump amenaça la UE amb aranzels del 200% al vi, el xampany i altres begudes alcohòliques

L’independentisme més moderat guanya a Groenlàndia

Sense l’acord de l’ONU, Israel no hauria sigut mai un Estat, i sense el suport d’Occident no hauria pogut subsistir. Per això sembla una broma que l’ambaixador israelià en aquest organisme internacional, en una escena patètica, hagi triturat la Carta de les Nacions Unides ara que aquest organisme ha decidit donar més rellevància –no encara l’estatus de país membre– a Palestina. La història es repeteix. Llavors, l’ONU va buscar protegir els jueus, però avui, molt més tímidament, intenta evitar l’aniquilació palestina. ¿Per què acceptar que la legitimitat d’uns és superior a la d’altres?

Els palestins fa mig segle que lluiten, no perquè siguin terroristes, no perquè defensin interessos llunyans, sinó per defensar el poc que els queda de territori: una petita franja assetjada a Gaza i enclavaments dispersos per tot Cisjordània. La convivència sembla impossible. Israel no ha fet res per integrar-se i ara clama venjança pels atacs –terroristes, sí– dels seus ocupats. Sotmet i massacra una població que no té exèrcit, i no distingeix entre enemics de Hamàs i la població civil. Un terç de les víctimes d’aquesta guerra són menors i un altre terç són civils sense capacitat de defensar-se. Israel guanya la guerra, però perd el relat, especialment a Occident, el seu principal aliat, on els nostres joves acampen en protesta per una invasió que veuen tan injusta com el genocidi nazi sobre els jueus. I aquí és on comença a perdre Israel. La guerra no només es guanya al front. Aquí, a la rereguarda de la nostra opinió pública, comencen a veure’s molts mocadors d’adeu.