Geopolítica de l’Àfrica occidental
Els EUA retiren les tropes del Sahel mentre Rússia es referma a la regió
Les juntes del Níger i el Txad han posat fi als acords militars que des de fa anys mantenien amb Washington com a part del nou realineament
La sortida dels EUA arriba després que França es veiés obligada a fer el mateix
Els Estats Units retiraran les seves tropes del Níger i el Txad després que aquests dos països posessin fi als acords militars amb Washington. La sortida nord-americana del Sahel es produeix després que França hagi fet el mateix a Mali i el Níger. Els règims militars que governen aquests països han fet un gir a la seva política exterior i militar aquests últims anys; d’una banda, han exigit la retirada dels efectius occidentals i, de l’altra, han teixit aliances amb Rússia. En paral·lel, el grup de mercenaris russos Wagner ha desembarcat a la regió i està tenint un paper important.
El coronel Amadou Abdramane, portaveu de la junta militar del Níger, va aparèixer el 16 de març a la televisió per anunciar la de l’acord militar que mantenien des del 2012 amb els EUA. Va defensar que aquest text va en contra de les normes constitucionals del país i que va ser imposat "unilateralment". Ara, els dos països estan negociant els detalls per portar a terme la retirada. Les forces armades nord-americanes disposen d’una important base militar a la ciutat d’Agadez, al nord, amb uns 1.000 efectius. Segons ha defensat Washington, es tracta d’una base de drons i el principal objectiu dels militars desplegats és la vigilància per combatre als grups terroristes presents a la regió. Des que els militars van prendre el poder al Níger l’estiu passat, els EUA han cessat les seves operacions al país i, després de mig any d’incertesa, la missió es retirarà.
En paral·lel a la sortida dels Estats Units, ha arribat recentment a sòl nigerí material militar rus, acompanyat d’instructors per formar en el seu ús les tropes del país. Des del Departament de Defensa nord-americà ja se seguia amb preocupació l’acostament entre Moscou i el Níger; el Pentàgon temia trobar-se amb l’escenari que els seus militars compartissin país amb efectius russos. Amb aquest moviment, el Kremlin continua consolidant la seva presència a la regió després de desplegar prèviament militars a Mali i Burkina Faso, que operen conjuntament amb els exèrcits locals. Si en un inici va enviar a aquests països el grup de mercenaris Wagner, més tard va rebatejar els seus efectius al continent africà sota la marca Africa Corps.
Els EUA segueixen França
La sortida militar dels EUA de l’escena saheliana es produeix després que França es veiés forçada a fer el mateix. Empesos pels nous règims militars, que en els dos països van prendre el poder després de protagonitzar cops d’Estat, els efectius francesos van sortir de Mali l’agost del 2022 després de gairebé una dècada al país en el que es va batejar com a operació Serval, després transformada en operació Barkhane. A finals de l’any passat, l’Elisi també va retirar del Níger els 1.500 soldats que tenia desplegats.
Les juntes militars que governen aquests països van acusar París de no haver contribuït a millorar la seguretat, més aviat al contrari, un sentiment compartit també per part de la població. En el cas de Mali, les autoritats van demanar igualment el final de la Minusma, la missió de cascos blaus de les Nacions Unides, que era present sobretot al nord del país. A més, Mali, el Níger i Burkina Faso van firmar a mitjans de setembre un pacte de seguretat prometent ajudar-se mútuament en cas de qualsevol rebel·lió o agressió externa.
Retirada d’efectius al Txad
Aquesta reorientació de la política exterior i militar ha anat acompanyada de protestes als carrers en rebuig de la presència de militars francesos a Mali i el Níger. Una cosa semblant va passar a la ciutat nigerina d’Agadez a mitjans d’abril, quan diverses organitzacions que recolzen el règim militar es van manifestar contra la base nord-americana.
El revés per a Washington a la regió ha sigut doble després que, en les últimes setmanes, s’anunciés que retirarà també els 75 efectius de les Forces Especials de l’Exèrcit que treballen a N’Djamena, la capital del Txad, segons informa el diari The New York Times. Aquesta decisió, a poques setmanes de les eleccions generals de dilluns passat al país africà, en les quals va vèncer el líder de la junta militar colpista, va arribar després de les exigències de les autoritats txadianes de posar fi als acords que permeten la presència de l’Exèrcit nord-americà al seu territori.
Tot i que el Sahel és una de les regions del continent africà que pateixen més pobresa, es tracta de països que compten amb importants recursos. Sense anar més lluny, el Níger està entre els 10 principals extractors d’urani, mentre que el Txad també disposa de petroli. En altres països com Mali hi ha importants mines d’or, entre altres recursos.
