El conflicte del Pròxim Orient

Una empresa egípcia pròxima a Al-Sisi es lucra amb la desesperació de Gaza

Hala Consulting and Tourism gestiona el gruix de les sortides de la Franja i imposa preus desorbitats als palestins que volen escapar-se de la mort en el devastat enclavament costaner

«És un negoci repugnant», assegura un diplomàtic destinat a Egipte

Els preus per als adults fluctuen entre els 4.000 i els 10.000 dòlars per persona

Una empresa egípcia pròxima a Al-Sisi es lucra amb la desesperació de Gaza

RICARDO MIR DE FRANciA

6
Es llegeix en minuts
Ricardo Mir de Francia
Ricardo Mir de Francia

Periodista

ver +

Quan van començar a créixer les notícies segons les quals Israel es disposava a envair Rafah, la Salma va entendre que la sort estava tirada. Feia gairebé tres mesos que els seus pares i el seu germà adolescent vivien en una tenda de campanya al sud de Gaza sense gairebé menjar, aigua o medicines. Ni la insulina de la seva mare ni el tractament per a l’afecció cardíaca del seu pare. "La situació a Rafah és tan difícil que de vegades passava 10 dies sense poder parlar amb ells", explica la Salma des de Barcelona, on estudia un doctorat i treballa en una empresa tecnològica. "No feia més que preguntar-me si els haurien matat o haurien mort per la falta de medicines". Decidida a treure’ls de la Franja com fos, va contactar amb l’ambaixada espanyola, però no va funcionar. Hauria de passar per l’adreçador per salvar-los la vida: pagar els 21.000 dòlars que li va demanar l’empresa egípcia que té les claus de la frontera.

Escapar-se de la mort a Gaza té un preu. Un preu desorbitat que pocs palestins poden pagar després de 17 anys de bloqueig israelià i una guerra genocida que ha destruït el que quedava de l’economia a l’enclavament. La Salma va tenir sort i va aconseguir un préstec bancari per treure els seus pares i el seu germà. D’altres malvenen el cotxe, la casa o l’or de l’aixovar. Molts recorren a les webs de crowdfunding a la recerca de solidaritat anònima per pagar les tarifes de l’anomenada coordinació especial que ofereix Hala Consulting and Tourism, la companyia egípcia estretament vinculada al règim d’Abdel Fattah al-Sisi que tramita les sortides de Gaza des del 7 d’octubre. "En lloc d’ajudar la gent, s’aprofiten del seu patiment per fer negoci", diu la Salma. "No hi ha cap altra alternativa: o pagues o no surts". (En aquest reportatge, els noms dels palestins han sigut modificats per protegir-los de possibles represàlies, ja que continuen tenint familiars a Gaza.)

Criteris per escapar-se

Sortir de la Franja no ha sigut mai fàcil en les últimes dues dècades. Un privilegi per a uns quants previ compliment de certs criteris. Per això polítics com el britànic David Cameron la van descriure com "una presó a l’aire lliure". Abans del 7 d’octubre existia la via israeliana, ara tancada, i l’egípcia. Aquesta última, amb dues modalitats: una d’oficial, amb permisos que trigaven setmanes o mesos a arribar per a aquells amb visat per a tercers països, estudiants, empresaris o pacients; i una d’oficiosa, coneguda com a coordinació especial a través d’algunes agències de viatge com Hala. "Aquesta via, que és bàsicament un suborn, la utilitzaven aquells que no complien els criteris egipcis o que necessitaven accelerar l’obtenció del permís", assegura Miriam Murmur, directora de comunicació de l’oenagé israeliana Gisha, especialitzada en les restriccions de moviment que enfronten els palestins.

Preus fluctuants

Des del 7 d’octubre tot s’ha tornat encara més difícil. Tècnicament només poden sortir a través de la frontera de Rafah els palestins amb passaport estranger i alguns ferits i pacients, cosa que ha fet que centenars de gazians recorrin a la via oficiosa per fugir de la ratera de Gaza. Però els preus s’han multiplicat, mentre Hala es convertia en l’única agència a càrrec del negoci. Si abans de la guerra es pagaven entre 300 i 800 dòlars per persona, segons diverses fonts, ara les tarifes oscil·len entre els 4.000 i 10.000 dòlars. Per als menors volten els 2.500. "Només accepten dòlars en bitllets de 100 perquè la lliura egípcia s’ha desplomat", assegura Abu Adam, un gazià establert a Barcelona que va pagar 5.000 dòlars per treure el seu germà fa unes setmanes.

Les oficies de Hala són a Nasr City, un suburbi del Caire, a la seu central del grup Organi, al qual pertany la companyia, un lloc ara de peregrinació obligatòria per a aquells que volen salvar els seus. Abu Adam va enviar-hi un amic seu resident a Egipte. Va pagar la tarifa i 10 dies després va aparèixer el nom del seu germà a les llistes de Hala que es publiquen a diverses xarxes socials. "És pura extorsió, però no hi havia cap altra alternativa. L’ambaixada filipina havia tret la seva dona i els seus fills, i el meu germà no volia deixar-los sols", diu des d’un restaurant de Barcelona.

El magnat darrere del negoci

El grup Organi, al qual pertany Hala, és propietat d’Ibrahim al-Organi, el líder d’una de les tribus més poderoses al desert del Sinaí i un dels magnats que ha escalat més d’ençà que el general Al-Sisi va agafar les regnes d’Egipte amb un cop militar el 2013. Avui el seu imperi empresarial inclou des de la construcció fins a les pedreres mineres, el turisme, els serveis o la seguretat privada. Negocis que, en alguns casos, fins i tot són joint ventures amb l’Exèrcit i la intel·ligència egípcia –els dos estaments que es reparteixen el control del país i una part significativa de la seva economia–, com ell mateix va reconèixer en una entrevista el 2014.

Però no sempre ha sigut així. Al-Organi va començar la seva carrera com a contrabandista entre el Sinaí, Gaza i Israel, segons Middle East Eye. I a finals de la primer dècada del mil·lenni va passar dos anys a la presó després d’ordenar el segrest de diversos policies egipcis en represàlia per l’assassinat del seu germà. La seva sort va començar a canviar al sortir de la presó, on va ser torturat, segons el seu propi testimoni. Durant la següent dècada, Al-Organi es convertiria un dels fundadors de l’anomenada Unió de Tribus del Sinaí, una milícia paramilitar aliada de l’exèrcit egipci en la lluita contra el gihadisme al desert del mateix nom.

Notícies relacionades

Avui és considerat un dels homes més pròxims al president Al-Sisi i al seu fill Mahmoud, amb qui manté una estreta amistat, segons diverses fonts. No en va està construint una nova ciutat al Sinaí, no gaire lluny de Gaza, anomenada Sisi City, en honor del president, el mateix que Joe Biden va anomenar un dia "el dictador favorit de Trump". Organi també és el principal patrocinador de l’Al-Ahly, un dels clubs de futbol més populars del país, i té els drets dels concessionaris oficials de BMW a Egipte.

Tot plegat ha fet que hi hagi sospites fundades que la fortuna que Hala està guanyant amb la misèria dels palestins de Gaza no sigui més que una operació conjunta amb els cossos de seguretat egipcis i les seves altes instàncies. D’acord amb els càlculs de Middle East Eye, la companyia s’estaria embossant uns 2 milions de dòlars al dia d’ençà que va començar la guerra fa set mesos. "El govern egipci s’està lucrant de la desesperació dels palestins que volen fugir de la guerra. És un negoci repugnant", diu el diplomàtic llatinoamericà. De moment, sembla haver-se aturat temporalment. Des que Israel va començar fa uns dies la invasió de Rafah, l’activitat a la frontera s’ha aturat. Ni tan sols hi entren camions amb ajuda humanitària per a la famolenca població de Gaza.