Jocs de paraules

En primer lloc, perquè l’anunciat, més en clau electoral que com a pressió real sobre Tel Aviv, no és una suspensió sinó només un retard en el subministrament de 3.500 bombes. En els set mesos que Israel fa que massacra Gaza es compten per centenars els avions nord-americans que han portat material militar al país; cosa que, d’una banda, mostra que Tel Aviv continua necessitant ajuda malgrat la seva demostrada superioritat tecnològica i militar i, de l’altra, que l’Exèrcit israelià té els seus arsenals curulls. Simultàniament, Biden ha dit que continuarà donant suport militarment al seu aliat i entregant-li "armes defensives" (com si fossin diferents de les ofensives). Finalment, ha donat a entendre que només es produiria una suspensió del subministrament si Benjamin Netanyahu porta a terme una "ofensiva massiva" i no presenta un "pla creïble" per reduir la mort dels civils atrapats a Rafah.

L’experiència de tants casos similars porta a entendre que, al jugar amb termes impossibles de quantificar, tot això significa que Netanyahu pot seguir endavant. N’hi ha prou que tant Washington com Tel Aviv interpretin el que ja estan fent les forces israelianes com accions "defensives", "selectives" i "creïbles".

Antisemitisme a discreció

Per la seva banda, els governants israelians fan ús diari d’un comodí que serveix per fer front a qualsevol crítica: antisemitisme (oblidant que els palestins també són un poble semita). Com és ben sabut fan servir aquest terme per mirar d’apaivagar qualsevol crítica contra la tasca política del Govern. I per aquest camí ja no queda ningú que li porti la contrària en algun punt que no hagi sigut acusat d’estar contra els jueus, sigui la Unesco, el Tribunal Internacional de Justícia, el Tribunal Penal Internacional i fins i tot l’ONU. L’espectacle que acaba d’oferir l’ambaixador israelià davant l’ONU, Gilad Erdan, triturant la seva carta fundacional i menyspreant l’organisme que va donar naixement a Israel, podria semblar el súmmum de l’absurd, si no fos perquè aviat assistirem a un altre exabrupte que superarà el ja vist. Dels prop de 140 països que ja reconeixen Palestina com a Estat, 120 també reconeixen Israel i mantenen relacions plenes amb els seus governs. ¿Són també tots antisemites?

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Atac israelià a una base militar i a un edifici al Líban

Avenç simbòlic

Per cert, la recent votació en l’Assemblea General de l’ONU a favor de convertir Palestina en membre de ple dret (avui només és Estat observador), només pot satisfer els que s’acontenten amb els símbols. La realitat és tant que Palestina continuarà sense poder votar en l’esmentada Assemblea i sense formar part del Consell de Seguretat, com que Washington no permetrà que la idea prosperi. I, mentrestant, Netanyahu continuarà massacrant els palestins.