Tempesta a la Xina pels horaris de les tecnològiques

Buscava impacte i en va tenir. Qu Jing, vicepresidenta i cap de relacions públiques del gegant tecnològic Baidu, il·lustrava aquesta setmana al seu nou equip com es poden posicionar a les xarxes socials amb vídeos curts. Els quatre que va penjar a Douyin, versió xinesa de TikTok, van rebre 150 milions de visites en un dia. Va prioritzar la quantitat sobre la qualitat i va descuidar que convé que l’impacte sigui positiu. La seva lliçó ha enfangat la seva companyia i l’ha empès a sufocar el seu incendi quan de fet la paguen per evitar-los.

Qu explicava què espera dels seus quadres. Que estiguin disponibles les 24 hores i renunciïn als caps de setmana. Que encadenin viatges durant 50 dies sense al·lusions a la seva vida personal. No li preocupa la salut dels seus treballadors perquè no és la seva mare i revela que la seva dedicació a l’empresa li impedeix saber a quin curs van els seus fills. "Si el teu nòvio et truca per deixar-te, ¿a mi què m’importa?", diu. Una breu nota del seu puny amb un nom –amenaça– tanca les portes de tota la indústria.

Disculpes immediates

El tsunami era del tot previsible. Als comentaris furibunds a les xarxes s’hi han sumat els vídeos d’internautes desinstal·lant del mòbil l’aplicació. Un mitjà especialitzat calcula en 1.000 milions de dòlars les pèrdues en capitalització borsària. Per tant, subjecta al llibret de crisi, van arribar les disculpes immediates i rotundes. Qu va retirar els vídeos, va admetre que el contingut era "inacceptable", va agrair els comentaris que l’havien feta recapacitar i va revelar que l’empresa no estava al corrent de la seva campanya. "Aprendré dels meus errors i cuidaré millor els meus col·legues", va prometre. A Qu no li falta experiència comunicativa. Va ser periodista de l’agència estatal Xinhua i relacions públiques de la tecnològica Huawei. Tampoc no li falten precedents a la seva fúria. Un altre vídeo la mostra a la seva oficina penjant una nina amb les inicials del South China Morning Post, el venerable diari hongkonguès, després que publiqués un article crític.

Qu va esverar el galliner. El sector tecnològic ha amuntegat crítiques per la feina tan extenuant durant anys. Molts pateixen el règim del 996 (jornades de nou del matí a nou del vespre sis dies a la setmana) i no escassegen els que descriuen el seu com el 007.

Jornades maratonianes

La pràctica va a contrapel en un país de conquestes laborals tan rellevants com ignorades pel món. Els xinesos, que durant milers d’anys van assumir l’explotació com a imperativa, lluiten avui pels seus drets amb vagues o als tribunals. És paradoxal que aquelles maratonianes jornades dels emigrants rurals a les fàbriques de la costa oriental hagin sigut heretades per titulats universitaris en la rutilant indústria tecnològica de Pequín o Shanghai.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

És una esclavitud ben pagada, recorden els que els titllen com a ploramiques. Els titans tecnològics xinesos paguen per sobre de l’equivalent a 2.000 euros als acabats de llicenciar i en pocs anys ho doblen i tripliquen. També ofereixen bons anuals que freqüentment multipliquen i superen el sou. Al sector hi nia la certesa que tot això compensa un esforç sense el qual l’èxit seria utòpic. D’una manera o altra, tots els gurus han remarcat que les vuit hores diàries reglamentàries fan lliscar qualsevol companyia al fracàs. Jack Ma, fundador d’Alibaba, va parlar del 996 com "una benedicció per als joves". "Si vols entrar a la meva empresa, has d’estar preparat per treballar 12 hores diàries. Altrament, no cal ni que ens truquis", va dir fa uns anys.

Hi ha un debat generacional subjacent. A la història recent de fams i guerres els xinesos hi han respost amb una cultura del sacrifici sense comparació. A molts, després de superar tants drames, els deprimeix aquesta fragilitat juvenil. El fenomen ja ha sigut batejat com a tang ping, una cosa com ara ‘mantenir-se ajagut’, i que al·ludeix a la creixent apatia cap a les grans expectatives econòmiques de la hipercompetitiva societat xinesa. Molts joves aposten per feines més mal pagades però compatibles amb una vida raonable.