Biden apuja els aranzels a la Xina en plena batalla amb Trump pel proteccionisme
La mesura quadruplica la taxa fins al 100% en el cas dels vehicles elèctrics / La Casa Blanca projecta que afecti importacions anuals per valor de 18.000 milions de dòlars
El president dels Estats Units, Joe Biden, va anunciar ahir una nova bateria d’aranzels a la Xina, que quadruplica fins al 100% en el cas dels vehicles elèctrics i eleva en altres sectors com l’acer, l’alumini, altres minerals crítics, els semiconductors, les bateries, els panells solars o productes mèdics. Es tracta d’un pas que promet elevar la tensió amb Pequín però que també té una important lectura nacional. En any electoral, la política proteccionista davant la Xina que va disparar Donald Trump, cap dels aranzels del qual ha retirat Biden, continua sent popular entre els votants i el candidat demòcrata i el republicà, que tornen a enfrontar-se el 5 de novembre, intensifiquen la seva guerra per vots, especialment en estats industrials.
La Casa Blanca projecta que els nous aranzels afectin importacions anuals per valor de 18.000 milions de dòlars. A més de passar els gravàmens als vehicles elèctrics xinesos del 25% actual al 100%, a partir d’aquest any es pujaran del 7,5% al 25% els que s’imposen a productes d’acer i alumini, i del 25% al 50% el de les cèl·lules per a plaques solars. A les grues de descàrrega de vaixells se’ls imposa un nou aranzel del 25% i els semiconductors xinesos veuran també doblats els seus gravàmens fins al 50%.
El 2026 entraran en vigor altres aranzels, incloent-ne un de nou del 25% al grafit natural i l’elevat fins a aquest mateix percentatge per a algunes bateries de vehicles elèctrics no cobertes per la primera ronda. Washington també imposa aranzels del 50% a xeringues i agulles de la Xina i eleva al 25% els d’equipament de protecció personal com mascaretes i respiradors, mentre que el 2026 entraran en vigor els que afecten guants mèdics.
La dimensió política nacional i electoral de la mesura és evident. En una trucada amb la premsa, Lael Brainard, la directora del Consell Nacional Econòmic, va assegurar que les "pràctiques injustes de la Xina han perjudicat comunitats a Michigan, Pennsilvània i arreu del país", i va destacar dos dels estats frontissa que seran clau al novembre. També Janet Yellen, la secretària del Tresor, es va referir a aquesta dimensió política en el seu comunicat: "Hem vist de primera mà l’impacte en comunitats d’un augment d’importacions xineses artificialment barates i no ho tolerarem", va assegurar. Yellen va mostrar la seva confiança el dilluns que no hi haurà una resposta significativa de la Xina, però va assumir que "sempre és una possibilitat".
Marcar la diferència
La Casa Blanca ha mirat de marcar diferències amb les propostes de Trump, encara més dures amb la Xina i més proteccionistes. Per a un potencial segon mandat, el republicà ha plantejat la idea d’imposar com a mínim un aranzel del 60% a tots els béns que s’importen de la Xina i un 10% per a totes les importacions. Segons l’Administració de Biden, aquesta última mesura tindria un impacte negatiu i elevaria la inflació.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Aliat de Trump Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals
- Guerra a l’est d’Europa Putin admet haver disparat un míssil balístic hipersònic contra Ucraïna
- La reacció del primer ministre d’Israel Un tribunal "antisemita" i "discriminatori"
- El conflicte del Pròxim Orient Netanyahu s’uneix a Putin en la llista de líders buscats per crims de guerra
- Valvanera Ulargui: "Les cimeres climàtiques haurien de ser més eficients"