Geòrgia aprova la llei d’agents estrangers entre protestes

Geòrgia és un petit país del Caucas que rares vegades és notícia als mitjans occidentals i, quan això passa, sovint és perquè el fantasma que hi ha al darrere és el d’un possible nou enfrontament entre Rússia i Occident. Des de fa setmanes, centenars de milers d’estudiants, activistes i opositors marxen pels carrers de la capital georgiana per manifestar la seva inconformitat per una proposta legislativa a través de la qual, denuncien, el Govern pretén restringir les llibertats d’organismes independents i sufocar el dissens polític.

Tant és així que els inconformes han anomenat la iniciativa "llei russa", perquè, segons ells, la proposta georgiana recorda l’autoritària llei d’agents estrangers que Rússia ha estat utilitzant des del 2012. La norma va ser aprovada ahir pel Parlament georgià, cosa que ara deixa la pilota a la teulada de la presidenta del país, Salome Zourabichvili. Si ella firmés la nova proposta, entraria en vigor.

¿Què diu la llei?

En els punts més destacats, el projecte de llei del Govern d’Irakli Kobakhidze exigeix que les organitzacions que reben més del 20% del seu finançament de l’estranger es registrin com a "agents d’influència estrangera" o s’enfrontin a multes devastadores. La legislació va ser redactada pel partit governant Somni Georgià, que juntament amb els seus aliats controla el Parlament. En aquest context, molts georgians temen que el seu projecte de llei sobre agents estrangers s’utilitzi de la mateixa manera que s’ha produït en el veí del nord: per sufocar la dissidència i la lliure expressió, perseguint organitzacions no governamentals amb llaços financers a l’estranger.

¿Com han reaccionat Rússia i la UE?

En les últimes setmanes els manifestants que han sortit al carrer es declaren obertament proeuropeus, coincidint amb declaracions crítiques de la UE al Govern georgià per la seva controvertida iniciativa legislativa. El mateix Josep Borrell, comissari europeu per a la Política Exterior, ha condemnat l’ús de la força per reprimir les protestes, i Gert Jan Koopman, director general de la Direcció d’Ampliació de la Comissió Europea, va afirmar que aquesta norma afectarà la candidatura de Geòrgia per entrar a la UE. En el bàndol oposat, Moscou ha negat categòricament qualsevol paper en el projecte de llei georgià i va assegurar que la crisi era un assumpte intern de Tbilissi, i va acusar les potències exteriors d’ingerència.

Notícies relacionades

La UE demana que els europeus s'aprovisionin amb subministraments d'emergència davant una possible guerra o crisi climàtica

El xat de seguretat dels homes de Trump filtrat revela una estratègia contra Europa

¿Hi podria haver un Maidan com el d’Ucraïna el 2014?

És la comparació més repetida i la seva resposta definitiva només es podrà conèixer en el futur. Dit això, hi ha algunes diferències i similituds entre els dos casos. A la Ucraïna del 2014, la protesta contra el llavors Govern de Víktor Ianukóvitx va començar després que el mandatari decidís no firmar un acord llargament negociat amb la UE per a una integració més profunda de Kíiv en el bloc comunitari. Ara, en canvi, els manifestants s’han aixecat per una mesura que afecta principalment la vida domèstica del país, abans fins i tot d’influir en la col·locació geoestratègica de Geòrgia. A més d’això, Ianukóvitx difereix significativament del perfil de l’actual presidenta del país, Zourabichvili, que està en obert conflicte amb el partit governant, Somni Georgià. Dit l’anterior, el possible rebuig de Zourabichvili de firmar (i per tant, permetre que la iniciativa es converteixi en llei) podria només allargar el conflicte, ja que la legislació podria tornar al Parlament i ser aprovada.