La UE, feble davant el narco

La Unió Europea (UE) s’enfronta a organitzacions narcotraficants cada vegada més fortes i amb més recursos, com mostra la crònica quotidiana dels Vint-i-set i detallen dos estudis monogràfics de l’Europol d’aquest any i un informe del Senat francès d’aquesta setmana. La droga que es ven anualment a la UE té un valor mínim de 31.000 milions d’euros, calcula l’Europol. Només a França, la droga mou uns 6.000 milions i és el mode de vida d’unes 200.000 persones, destaca l’informe de 603 pàgines del Senat francès.

L’efectivitat de la lluita contra el narcotràfic a la UE es veu obstaculitzada per la col·lusió d’operadors financers i paradisos fiscals amb els grups criminals, la capacitat dels líders criminals de continuar dirigint les seves operacions des de la presó, la falta de col·laboració de països suposadament socis europeus, uns mitjans policials i judicials insuficients, uns codis penals obsolets i la fragmentació de competències als Vint-i-set, constaten els informes esmentats.

Després d’un llarg procés judicial als Països Baixos, la cúpula de la totpoderosa Mocro Maffia va ser condemnada al febrer a llargues penes de presó. Però aquest èxit va ser danyat el 18 de març per la inexplicable decisió de l’Audiència de Màlaga de posar en llibertat un dels nous líders de la Mocro Maffia, Karim Bouyakhrichan, detingut en una operació contra el blanqueig i narcotràfic i malgrat la demanda d’extradició holandesa.

Les organitzacions narcotraficants a la UE aconsegueixen uns guanys anuals de desenes de milions i fins i tot els grups més importants de centenars de milions, indica l’Europol. Aquestes xifres tan enormes confereixen al narcotràfic un immens poder per comprar voluntats des del sector privat a l’aparell judicial. L’Europol assenyala que aquests grups criminals paguen informants a la policia i els tribunals i advocats per intimidar testimonis. En mitjans portuaris, per exemple, els suborns ascendeixen a 30.000 euros per a un conductor, 40.000 per a un agent de duanes, 60.000 per a un treballador que col·loca el contenidor on convé i 150.000 per accés a programes de control, detalla l’informe del Senat francès.

La percepció d’impunitat porta els narcotraficants a assassinar advocats, periodistes, policies i testimonis; a atemptar contra mitjans de comunicació; a amenaçar ministres, fiscals, jutges i l’hereva del tron holandès; a multiplicar les venjances a trets als carrers de les ciutats europees, i a assaltar furgons policials per alliberar criminals, com aquesta setmana a França. Només a Marsella (França), es van produir 49 morts per venjances del narcotràfic durant l’any passat.

El poder dels narcotraficants es veu reforçat per la col·laboració que obtenen per blanquejar els seus guanys dels operadors financers, els paradisos fiscals i la City londinenca. El 40% dels diners bruts mundials es blanquegen a través de la City de Londres i de territoris de dependència britànica, reconeix el viceministre britànic d’Afers Exteriors, Andrew Mitchell.

Blanqueig i economia legal

Els narcotraficants també blanquegen els seus guanys a través de l’economia legal, comprant empreses a la UE i invertint en diferents sectors, incrementat el seu poder i capacitat d’influència i contaminant el teixit econòmic europeu, avisa l’Europol. Els principals sectors on inverteixen són els següents: construcció, immobiliari, transport, importació-exportació i oci, així com en or, béns sumptuaris i criptomonedes.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

A la UE estan identificades actualment 442 organitzacions narcotraficants catalogades com una amenaça molt greu, amb capacitat d’operar simultàniament a múltiples països i les activitats de les quals causen un dany significatiu a la seguretat, l’economia i la vida de quotidiana europea, segons l’Europol. El 67% es dedica exclusivament al narcotràfic i la resta du a terme també altres activitats criminals (extorsió, contraban i tràfic d’armes i persones).

Part d’aquestes organitzacions criminals estan dirigides des de fora de la UE, principalment des de Dubai o un altre membre dels Emirats Àrabs Units, així com des de Turquia, el Regne Unit i el Marroc, assenyala l’Europol. L’informe del Senat francès critica en especial Dubai, que serveix de refugi i base de blanqueig de diner als narcotraficants, i la falta de col·laboració del Marroc i els paradisos fiscals, així com la negativa de Polònia a facilitar un control a vaixells de pavelló polonès sospitosos de transportar drogues.