Orbán agita els dilemes del galliner ultra a la Unió Europea

¿Consumarà el Fidesz, el partit del líder hongarès Viktor Orbán, el seu ingrés en la família de la ultradreta europea amb què no descarta "cooperar" Ursula von der Leyen? La invitació a fer-ho està feta: va sortir del partit opositor Llei i Justícia (PiS) polonès. La formació de l’ultranacionalista Orbán podria incorporar-se al grup dels Conservadors i Reformistes Europeus (ECR) després de les eleccions europees del juny. Es va veure ja una espècie de fumata blanca quan Giorgia Meloni, la primera ministra italiana, va aconseguir que Orbán, reconegut prorús retirés el seu veto a l’últim paquet d’ajuda a Ucraïna de la Unió Europea (UE). Es va trencar, o va alleujar almenys, la dinàmica negativista del líder hongarès, que arrossega més d’una dècada portant al límit les relacions amb Brussel·les i amenaçant amb vetos les seves decisions.

A Meloni se la considera una aliada de la línia defensada per Von der Leyen en política migratòria. Comparteixen el propòsit de tancar acords amb tercers països, inclòs el Líban, que externalitzaran el control de la migració. Fins fa poc, aquests pactes haurien sigut tabús per a la família conservadora a què pertany la presidenta de la Comissió Europea (CE).

Unitat ultra

A la bona sintonia entre Orbán i la líder de Fratelli s’hi afegeix l’interès de l’ex primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki, per unir forces i engrandir l’impacte de les formacions ultradretanes a l’Eurocambra. El seu partit, el PiS, defensa el suport militar a Kíiv, el col·loca als antípodes d’Orbán, l’aliat més sòlid de Rússia a la UE. Però aquestes dissonàncies semblen haver passat a un segon terme per Morawiecki en les seves ànsies d’aglutinar forces. El problema és que la vida de l’ECR –grup a què pertanyen els Fratelli italians, el PiS polonès, Vox i els ultres finlandesos i suecs– no és exactament harmònica. Són molts els seus duels interns i podrien agreujar-se si s’hi incorpora un altre element distorsionador, com és Orbán.

De galliner podria qualificar-se la situació a l’altre grup ultra, Identitat i Democràcia (ID), on conviuen Alternativa per Alemanya (AfD), l’Agrupació de Marine Le Pen, el Partit de la Llibertat del neerlandès Geert Wilders i el FPÖ austríac, a més de belgues i danesos. El radicalisme d’AfD, sota sospita de servir Rússia i la Xina i vinculat al neonazisme, espanta Le Pen. Els ultres germànics estan aïllats en l’espectre parlamentari del seu país i sense opcions d’arribar al poder. Le Pen, per contra, es veu guanyant les pròximes eleccions presidencials. Li interessa la moderació de Meloni.

L’actual fragmentació de la família ultra europea els resta força, però ha facilitat que Von der Leyen es permeti "no descartar" el suport futur d’ECR i alhora rebutjar tota cooperació amb una "amenaça per a la democràcia" com és, segons ella, l’AfD.

Notícies relacionades

Trump, la Lluna i més enllà

El buit que deixarà la UNRWA

També és tota una incògnita com podria encaixar el cap del grup dels Populars Europeus (PPE), el bavarès Manfred Weber, tenir Orbán a l’ECR, l’hipotètic suport extern de Von der Leyen. Weber va lliurar fa anys una dura pugna contra Orbán que va anar del terreny polític als insults personals. El Fidesz va abandonar el grup dels populars abans que se’l suspengués com a membre. Des d’aleshores els seus 21 eurodiputats no estan integrats a ECR ni a ID.

"Nosaltres no cooperem amb extremistes ni amb prorussos, són les nostres línies vermelles", insistia Weber en un apart amb els mitjans durant el congrés a Berlín dels conservadors alemanys. "Tampoc ens competeix entrar en les estratègies de la dreta extrema", responia, amb cara de mal humor, a una pregunta sobre l’"eventual ingrés" d’Orbán en aquesta extrema dreta que no descarta Von der Leyen.