Decisió judicial
Assange evital’extradició als Estats Units
El fundador de Wikileaks aconsegueix una victòria a l’obtenir el dret a apel·lar al Regne Unit
El fundador de Wikileaks, Julian Assange, va aconseguir una important victòria ahir en la vista celebrada al Tribunal Superior d’Anglaterra i Gal·les. Els jutges van concedir a l’activista el dret a continuar amb el seu cas al Regne Unit, després que el Govern dels EUA no hagi aconseguit oferir totes les garanties exigides pel tribunal per autoritzar la seva extradició. En un dictamen publicat al març, els jutges van reclamar a l’administració nord-americana que garantís que, en cas de ser entregat a la justícia d’aquest país, l’activista no seria condemnat a la pena de mort, no es veuria perjudicat per la seva nacionalitat i estaria emparat per la Primera Esmena, que protegeix el dret a la llibertat d’expressió.
El Govern nord-americà va garantir que Assange no serà condemnat a la pena de mort però no va oferir garanties en la no-discriminació de l’activista per motius de nacionalitat. Els jutges van assenyalar el març passat que, al no tenir nacionalitat nord-americana, existeix la possibilitat que no compti amb els mateixos drets davant la justícia d’aquest país, la qual cosa vulneraria les proteccions de la Convenció Europea dels Drets Humans. Els advocats del Govern de Washington asseguren que Assange pot plantejar la possibilitat de ser protegit per la Primera Esmena i confiar que la justícia ho permeti, però afirmen que la decisió final depèn dels jutges.
El tribunal va considerar, per tant, que els drets del fundador de Wikileaks no estan plenament protegits en cas de ser extradit i li va donar l’oportunitat de presentar un recurs total a la seva extradició al Regne Unit. Una cosa que van celebrar els centenars de persones concentrades ahir davant els jutjats a Londres, així com el seu equip legal. "L’esdevingut avui marca un punt d’inflexió", va assegurar la dona de l’activista, Stella Assange. "Tothom pot veure el que està passant. El cas dels EUA ofèn els nostres principis democràtics, el nostre dret a la informació i és un atac contra tots els periodistes", va afegir davant un públic eufòric.
Delictes d’espionatge
Assange va ingressar el 2019 a la presó de Belmarsh, a l’est de Londres, després de perdre la protecció diplomàtica del Govern de l’Equador, a l’ambaixada del qual es va refugiar el 2012. Des d’aleshores ha batallat als jutjats per evitar l’extradició, en un procés que s’ha allargat durant cinc anys i que ha tingut un fort impacte en la seva salut física i mental, segons la seva dona. "Estem alleujats com a família que el tribunal hagi pres la decisió correcta. ¿Però quant més pot durar això? El nostre fill gran complirà set anys i tots els records del seu pare són a la sala de visites de la presó de Belmarsh", va dir Stella Assange, que va demanar-ne el’alliberament immediat i una compensació justa, inclòs el premi Nobel.
Per ara, la possibilitat que Assange sigui alliberat continua sent remota, ja que encara ha de guanyar el recurs contra la totalitat del seu cas al Regne Unit. L’única opció per tancar la causa contra ell està en mans del Govern nord-americà, que podria retirar els càrrecs. L’administració de Joe Biden va obrir la porta a aquesta possibilitat, segons mitjans nord-americans, després de rebre pressions del Govern d’Austràlia, país d’origen d’Assange. El Parlament d’aquest país va aprovar a mitjans de febrer una moció per reclamar el tancament del cas i la tornada de l’activista a Austràlia, unes demandes a què s’han afegit prop d’una dotzena de països, vuit d’ells europeus.
