Els EUA sospesen sancions al tribunal de la Haia per imposar límits a Israel

El conflicte esquitxa al país, no en va França compta amb 5,4 milions de musulmans i amb la comunitat jueva més important d’Europa. Una cosa que s’ha traduït en un augment de violència; en el primer mes de conflicte, França va experimentar el doble d’atacs antisemites que en tot el 2022.

Benjamin Netanyahu podria sumar-se aviat a la mateixa llista de fugitius de la justícia internacional a la qual pertanyen Vladímir Putin, Joseph Kony, Omar al-Bashir o Saif al-Islam al-Gaddafi. La pilota està ara a la teulada dels tres jutges del Tribunal Penal Internacional (TPI) encarregats de decidir sobre les recomanacions del fiscal Karim Khan, que dilluns va sol·licitar l’arrest del primer ministre israelià i el seu titular de Defensa per presumptes crims de guerra i crims contra la humanitat comesos a Gaza. Mai abans Israel s’havia enfrontat a res de semblant. Dècades d’impunitat als Territoris Ocupats estan ara en entredit. El cop és majúscul, per això la contraofensiva legal i política de l’Estat jueu i els seus aliats no ha fet més que començar.

Khan no només ha trencat el tabú que protegia els dirigents israelians de retre comptes davant la justícia internacional. Per primera vegada en la història del TPI ha sol·licitat la imputació dels líders electes d’un ferri aliat dels EUA i d’un país que es considera a si mateix una democràcia occidental. Un abans i un després per a un tribunal que només ha imputat fins ara senyors de la guerra del món pobre i el camp antioccidental. "Alguns líders electes han parlat amb mi i han sigut molt crus. ‘Aquest tribunal es va construir per a l’Àfrica i per a esbirros com Putin’, em va dir un d’aquests alts càrrecs", li va explicar ahir a la CNN el mateix Khan, a qui molts havien titllat fins ara de proisraelià per les seves reticències a moure fitxa davant les denúncies presentades al TPI pels palestins des que va assumir el càrrec el 2021. Khan també ha sol·licitat ordres d’arrest contra tres líders de Hamàs per la massacre del 7 d’octubre.

Organitzacions com Amnistia Internacional han celebrat la seva decisió, vista com "una oportunitat per acabar amb el cicle d’impunitat a Israel i als Territoris Ocupats Palestins". Però també ha posat el TPI, del qual formen part més de 120 països, en col·lisió directa amb els EUA, que igual com Israel, Rússia o la Xina no reconeix la seva jurisdicció. A Washington la reacció ha sigut furibunda. Biden va afirmar que la decisió era "escandalosa", mentre el Congrés començava a moure fitxa per castigar el tribunal per la seva gosadia. Els republicans han presentat un projecte de llei a la Cambra de Representants per sancionar els jutges i fiscals del TPI que investiguin ciutadans nord-americans o els seus aliats, segons Axios.

Intimidació i amenaces

Notícies relacionades

Jean-Pierre Lacroix : "El nombre de conflictes que impacten massivament en civils no té precedents"

Els EUA amenacen veladament el Brasil per la seva batalla amb Musk

"El Congrés està avaluant totes les opcions, incloses les sancions, per castigar el TPI i garantir que el seu lideratge afronta conseqüències si segueix endavant", va dir ahir el president de la Cambra baixa, el republicà Mike Johnson. Feia setmanes que es preparaven les amenaces contra el TPI. Tant des d’Israel com dels EUA, segons van denunciar un grup d’experts de les Nacions Unides el 10 de maig. "És alarmant veure com països que es consideren campions de l’Estat de dret miren d’intimidar un tribunal internacional independent i imparcial per mirar de prevenir retre comptes", van dir en un comunicat. Països com França i Bèlgica han sortit a defensar la "independència" del tribunal, mentre el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, recordava que "els països que han ratificat el TPI estan obligats a honrar les seves decisions", en un desafiament a la postura nord-americana.

A Israel la preocupació és manifesta. Els tradicionals dics de contenció s’estan trencant. En el Tribunal Internacional de Justícia (l’altre tribunal internacional) està sent jutjat per genocidi. Universitats de tot el món han anunciat desinversions de les seves empreses. Països com el Canadà, Bèlgica o Espanya han suspès les exportacions d’armes. I figures com l’expresident Reuven Rivlin han advertit que el país "està a un pas de l’ostracisme internacional". Però lluny de replantejar-se la seva devastadora ofensiva a Gaza, la maniobra del TPI només ha aconseguit que la classe política israeliana torni a tancar files entorn del seu líder.